Alcover exposà el seu projecte en una Lletra de convit (1901), i per mitjà del Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana (1901) assegurà la connexió amb els col·laboradors. Després del trencament amb l’Institut d’Estudis Catalans, per a captar-se l’adhesió de certs sectors del País Valencià i de Mallorca, canvià el títol primitiu de l’obra (Diccionari de la llengua catalana) i hi continuà treballant, primerament sol, i des del 1920, amb l’ajut de Francesc de B. Moll. La redacció començà el 1924. El 1926 en sortí el primer volum; el 1935, el segon, ja adaptat a les normes de l’Institut, després de la mort d’Alcover; i en 1950-62, els 8 volums restants. En 1964-68 foren reeditats els dos primers volums, millorats. Inclou el lèxic literari i dialectal (amb indicació d’àrees geogràfiques), abundosa exemplificació de les accepcions —per ordre cronològic—, modismes, notes de cultura popular (amb dibuixos), transcripció fonètica de les variants de pronunciació, variants formals, equivalència castellana, etimologia, quadres verbals, etc. Hom el pot considerar un dels més grans i útils repertoris lexicals de les llengües romàniques.
Diccionari català-valencià-balear (1926-62), promogut per A.M. Alcover i redactat, especialment, per Francesc de B. Moll
© Fototeca.cat
Inventari lexical de la llengua catalana, en 10 volums, promogut per Antoni Maria Alcover i Sureda i redactat per ell i, especialment, per Francesc de Borja Moll i Casasnovas amb la col·laboració de Manuel Sanchis i Guarner i d’Aina Moll i Marquès (del 1943 al 1959).