Participen també en les reunions el comissari d’Afers Econòmics i Monetaris i el president del Banc Central Europeu. Tot i el seu caràcter qualificat d’informal i d’estar desproveït de facultats executives, les seves conclusions tenen un gran pes en la presa de decisions de la Comissió Europea, el Parlament Europeu i el Consell Europeu. La primera sessió de l’Eurogrup tingué lloc el juny del 1998, i el 2004 s’escollí el primer president. El càrrec, elegit per majoria simple dels seus membres, té una durada de dos anys i mig i és reeligible. Ha estat ocupat pel luxemburguès Jean-Claude Juncker (fins el 2013), el neerlandès Jeroen Dijsselbloem (fins el 2018) i el portuguès Mário Centeno (fins el 2020). El juliol d’aquest any assumí el càrrec l’irlandès Paschal Donohoe. Les funcions de l’Eurogrup van ser especificades al Tractat de Lisboa, que entrà en vigor l’any 2009. Ha estat al centre d’algunes de les controvèrsies més rellevants de la Unió Europea, molt particularment des de la crisi financera global del 2008 que desencadenà la crisi del deute a la zona euro, i que afectà especialment els estats membres del sud de l’organització. La crisi posà de manifest (a grans trets i amb importants matisos) les dues estratègies per a superar la crisi entre els estats membres del nord de la UE i els del sud. Els primers són partidaris de l’austeritat i de les reformes estructurals en la fiscalitat i en els règims laborals, mentre que els segons prioritzen la despesa pública, les inversions i un grau elevat de mutualització dels costos. Aquesta divergència s’accentuà el 2020 a partir de la crisi originada per la pandèmia de la COVID-19.