Rep el nom de la institució de govern d'origen medieval i suprimida pels decrets de Nova Planta (1707) coneguda també perdiputació del regne. Creada per l'Estatut d'Autonomia del País Valencià del 1982, la potestat legislativa correspon a les Corts Valencianes. El Govern Valencià és l’òrgan col·legiat amb funcions executives i administratives. El president de la Generalitat, que també ho és del Consell, dirigeix l’acció de govern, coordina les funcions d’aquest i deté la més alta representació de la comunitat autònoma; és elegit per les corts entre els membres d’aquesta. Joan Lerma i Blasco, del Partit Socialista del País Valencià, fou elegit primer president de la Generalitat l’any 1982 per les Corts Valencianes constituïdes provisionalment. Renovà el càrrec el 1983, el 1987 i el 1991. El 1996 la presidència passà a Eduardo Zaplana Hernández-Soro, del Partido Popular, que fou reelegit per majoria absoluta el 1999. En ser nomenat ministre de Treball del govern espanyol l’any 2002, Zaplana designà com a successor en el càrrec José Luis Olivas, també del PP, el qual ocupà el càrrec des del mes de juliol fins al final de la legislatura. Després de les eleccions del maig del 2003, en la qual el PP assolí majoria absoluta, fou elegit president de la Generalitat Valenciana Francesc Camps, que prengué possessió del càrrec el mes següent. Durant aquesta legislatura fou aprovat un nou estatut d’autonomia. Com a resultat de les eleccions a les Corts Valencianes del maig del 2007, Camps revalidà el càrrec per majoria absoluta al front d’un nou govern del PP. El 2011 Camps fou rellevat a la presidència de la Generalitat per Albert Fabra i Part, el qual després de les eleccions del 24 de maig de 2015 fou substituït pel socialista Joaquim Puig i Ferrer a la presidència en un govern de coalició amb Compromís, després de tancar l'anomenat Pacte del Botànic que reedità en la següent legislatura (amb la inclusió de Unides Podem), posterior a les eleccions del 28 d'abril de 2019.