Doctor en Ciències de la Informació i professor del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, s’ha especialitzat en història de la comunicació, anàlisi de la societat de la informació i estudi de les indústries culturals i la cultura de massa, i també en l’impacte dels mitjans en la conformació de la identitat. Fou membre de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (2000-2006), president de la Mesa per a la Diversitat en l’Audiovisual (2005-06) i membre de la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat (2004-06).
És també vicepresident de la Societat Catalana de Comunicació, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, i autor d’obres com El regne del subjecte (1987) i Cultura de masses i postmodernitat (1994), conjuntament amb Enric Marín i Otto, i Polítiques de cultura i comunicació i construcció nacional (2010). El 1999 coordinà el bloc de cultura de l’Informe per a la Catalunya del 2000.
El novembre del 2006 fou nomenat conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunyadel segon govern de coalició PSC-ERC-ICV, i afrontà qüestions com la nova Llei de la CCRTV (que convertí aquest ens en la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, la Fira del Llibre de Frankfurt, la Llei del mecenatge o la Llei del cinema de Catalunya, entre d’altres. El novembre del 2010 s’afilià a Esquerra Republicana de Catalunya, però no es presentà a les eleccions al Parlament de Catalunya celebrades el mateix mes.