La seva família emigrà a Israel el 1955. Es graduà en economia i història a la Universitat Hebrea de Jerusalem (1968) i continuà els seus estudis a la Universitat Yale, on obtingué el títol de màster (1972) i es doctorà en economia (1974). Després d'un breu període com a docent a Yale, s'incorporà a la Northwestern University el 1974, on desenvolupà la major part de la seva carrera acadèmica. També fou professor associat a l’Eitan Berglas School of Economics de la Tel Aviv University.
Considerat una de les figures més rellevants de la història econòmica contemporània, la seva recerca s’ha centrat principalment en la història econòmica europea, la Revolució Industrial i les causes del creixement econòmic a llarg termini. Mitjançant l'anàlisi de fonts històriques, ha estudiat el paper del coneixement, la innovació tecnològica i les institucions en l'origen de l'economia moderna. Ha defensat que el creixement econòmic sostingut depèn tant de la generació de nous coneixements útils com de l'existència d'un entorn social i intel·lectual favorable a la innovació tecnològica.
Entre les seves obres destaquen The Lever of Riches (1990), The Gifts of Athena (2002), The Enlightened Economy (2009) i A Culture of Growth (2016). El 2025 rebé el premi Nobel d’economia juntament amb Philippe Aghion i Peter Howitt.