Es formà a l’École Normale Supérieure de Cachan i a la Université Paris I (Panthéon-Sorbonne), on es doctorà en economia matemàtica (1983). Posteriorment es doctorà en economia a la Universitat de Harvard (1987). Inicià la seva carrera acadèmica al Massachusetts Institute of Technology (MIT) (1987-89) i treballà posteriorment al Banc Europeu per a la Reconstrucció i el Desenvolupament (1990-92). Fou professor al Nuffield College de la Universitat d’Oxford (1992-96) i a l’University College de Londres (1996-2002). El 2002 s’incorporà a la Universitat de Harvard, on ocupà la càtedra Robert C. Waggoner d’Economia fins al 2015. Des del 2015 exerceix de professor al Collège de France i a la London School of Economics i, des del 2020 també a l’INSEAD (Institut Européen d’Administration des Affaires).
La seva recerca s’ha centrat principalment en les relacions entre innovació, competència i creixement econòmic. Ha estat un dels principals desenvolupadors de la teoria schumpeteriana del creixement endogen i ha estudiat el paper de la destrucció creativa en l’evolució de les economies modernes. Juntament amb Peter Howitt, formulà un model que explicava com la introducció contínua de noves tecnologies i empreses impulsa el creixement econòmic a llarg termini, alhora que substitueix activitats i productes obsolets. També analitzà la influència de les institucions, l’educació i les polítiques públiques sobre la innovació i el desenvolupament econòmic.
Entre les seves obres destaquen Endogenous Growth Theory (1998), amb Howitt, i The Power of Creative Destruction (2021), amb Céline Antonin i Simon Bunel. El 2025 rebé el premi Nobel d’economia, compartit amb Peter Howitt i Joel Mokyr.