Es graduà en economia a la Universitat McGill (1968) i obtingué un màster a la University of Western Ontario (1969). Posteriorment es doctorà a la Northwestern University (1973), sota la direcció de Robert W. Clower. Exercí la docència a la University of Western Ontario (1972-96) i, posteriorment, a la Ohio State University (1996-2000). L’any 2000 s’incorporà a la Brown University, on ocupà la càtedra Lyn Crost de Ciències Socials fins a la seva jubilació i fou nomenat professor emèrit el 2013. També estigué vinculat durant molts anys al C. D. Howe Institute, centre d’estudis sobre polítiques públiques del Canadà.
La seva recerca s’ha centrat principalment en la teoria del creixement econòmic, la macroeconomia i l’economia monetària. Ha estat un dels principals representants de l’escola neoschumpeteriana i ha desenvolupat, juntament amb Philippe Aghion, una teoria del creixement endogen basada en el concepte de destrucció creativa. El 1992, formularen un model que explicava com la innovació tecnològica impulsava el creixement econòmic sostingut mitjançant la substitució contínua de productes, empreses i tecnologies obsoletes per d’altres de més eficients. Els seus treballs contribuïren a situar la innovació al centre de l’anàlisi macroeconòmica del creixement a llarg termini.
Entre les seves obres destaquen Endogenous Growth Theory (1998), amb Aghion, i nombrosos treballs sobre creixement econòmic, innovació i política monetària. També ha estat editor del Journal of Money, Credit and Banking (1997-2000). El 2025 rebé el premi Nobel d’economia compartit amb Philippe Aghion i Joel Mokyr.