Vida i obra
Fill de Marc Antoni Ortí i Ballester, germà del poeta Marc Antoni Ortí i Moles i pare de l'escriptor Josep Vicent Ortí i Major. Es doctorà en lleis a València (1673). Secretari de la diputació i regent del Llibre de Memòries de la Ciutat. Molt vinculat al món de les acadèmies barroques, fou sobretot membre, des del 1681, i després president de l’acadèmia de l’Alcàsser. Formà part també de la de la Mare de Déu dels Desamparats (1685), on explicà perspectiva, de la del Marquès de Villatorcas, de Josep de Castellví i Coloma (1690), i la del comte d’Alcúdia. Fou perseguit per filipista.
Autor de comèdies en castellà com: Baile de la justicia de amor y desdén, Aire, tierra y mar son fuego i El amor y la esperanza en palacio, representades el 1680, el 1682 i el 1690 a València, respectivament. Aquesta darrera es representà en el marc d’una festa teatral per a celebrar les segones núpcies de Carles II.
Escriví nombrosos romanços, cobles, composicions religioses i sovint de circumstàncies com Gozosa esclamación de un valenciano después de la rendición del castillo de Alicante o Triunfos del Rey nuestro Señor y obsequios de Valencia (1710) i d’un Oratorio sacro (1720) musicat a cinc veus pel mestre de capella Pere Rabassa. En català escriví almenys Qui vulla dir ab vitòria, publicada dins el Panegírico a Gaspar Blai Arbuixec (València 1671), i un sonet, Un dia que per ploure hi hagué fang (inèdit).
Bibliografia
- Mas i Usó, P. (ed.) (1994): Ortí y Moles, J.: Academia a las señoras (1698). Kassel, Reichenberger.
- Vellón Lahoz, J. i Mas i Usó, P. (ed.) (1992): Ortí y Moles, J.: Aire, tierra y mar son fuego. Kassel, Reichenberger.