Llicenciat en dret (1947), professor de ciències de la informació i catedràtic emèrit de la Universitat autònoma de Barcelona. Fundador, el 1951, —juntament amb la seva esposa Roser Bofill, els seus germans Joan i Joaquim, i un grup d’intel·lectuals cristians— de la revista El Ciervo, que també dirigí. Fou redactor en cap, editorialista i coordinador editorial de La Vanguardia, director d’El Correo Catalán i president de l’Associació de la Premsa de Barcelona. Des del 1997 presidí el Consell d’Informació de Catalunya.
Adscrit a un progressisme catòlic moderat, publicà llibres de pensament com La ciudad a medio hacer (1956) i El sermón del laico (1959).
Escriví poesia en castellà: El caballo (1951, premi Adonais), El hombre de la aguja en el pajar (1966), Oficios y maleficios (1971) —obres aplegades a Poesía (1950-75) (1978)— i Libro de Adán y Eva. La seva obra poètica en català comprèn els volums Sons i sonets (1968-1972) (1984) i Déu vos guard i passi-ho bé (1987).
És també autor d’assaigs i estudis sobre el món de la premsa i la comunicació: la tesi doctoral El medio media: remedio de las medias de enmedio (Función política de la prensa) (1974); Teoria dels gèneres periodístics (1989), Teoría del periodismo. Como se forma el presente (1991) i La notícia, dret humà (1993).
El 1996 publicà les seves memòries De memòria. Autobiografia (1924-1994).
El 1993 rebé el premi Ciutat de Barcelona pels articles publicats a La Vanguardia durant aquell any i, el 2004, fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.