Necròpoli d’Obiols (Avià)

Vista, en planta, del conjunt de sepultures que es troben entorn del costat de llevant de l’església i que constitueixen la necròpoli amb tombes antropomorfes i de banyera.

A. Mazcuñan-F. Junyent

Al voltant de la capçalera i a la banda de migjorn de l’església de Sant Vicenç d’Obiols hi ha un gran escampall de tombes olerdolanes (antropomorfes i d’extrems arrodonits de “banyera”), que constitueixen una veritable necròpoli.

Actualment, totes les sepultures, llevat d’una, es troben reomplertes, cosa que no permet, sense una prèvia neteja, de fer-ne un estudi seriós. No obstant això, la seva morfologia encara és força patent i palesa, atesos els diversos tipus que hom hi constata, una certa evolució tipològica que s’avé amb les formes produïdes al llarg del segle X, sense descartar que alguna, fins i tot, pugui ésser anterior.

Gairebé totes, tret d’algunes que pertanyen a albats, foren excavades per tal d’acollir-hi les despulles d’adults.

Pel que fa a l’orientació, aquesta és la ja habitual est-oest, és a dir, que el cap del sebollit és situat a l’oest, de tal manera que això permetia l’encarament del difunt vers l’orient, on es trobava Terra Santa.

L’única tomba que ara roman descoberta a la necròpoli. És antropomorfa i mostra uns trets que s’adiuen amb una tipologia força evolucionada dins el context del cementiri.

F. Junyent-A. Mazcuñan

L’única tomba que roman oberta és situada a tocar el mur de llevant de l’absis, i mostra ja unes formes força evolucionades, consistents en una sepultura de pla trapezial que mostra el cap rectangular i ben diferenciat, amb les espatlles ben marcades i amb el peu pla. Els angles tenen uns lleugers arrodoniments, tret del peu, on són més rectilinis. El perímetre de la tomba és resseguit per una motllura, força malmesa, on hi ha un encaix per tal d’adaptar-hi les lloses de cobriment.

Pel que fa a les mides, aquesta sepultura fa 196 cm de llargada total per 56 cm d’amplada a les espatlles i 35 cm al peu, amb una fondària d’uns 40 cm. El cap, per la seva part, fa 24 × 16 cm.

En la capçalera d’una d’aquestes tombes, concretament en una de “banyera”, fou trobada una moneda del rei visigot Ègica (687-702), cosa que no vol pas dir, i menys encara constituir una prova, que el difunt i la tomba on fou sebollit pertanyin a aquesta època, ja que aquesta moneda podia molt bé ser una pertinença que passà a mans del difunt, però adquirida des de feia temps per una altra persona.

Aquesta necròpoli devia ésser completada amb d’altres tombes localitzades dins l’església i encara per una altra, que hi ha situada, segons ens digueren, al mas que hi ha vora la capella. (FJM-AMB)