Històricament la seva justícia i oportunitat mai no havia estat discutida. D’ençà, però, de Cesare Beccaria i d’alguns seguidors seus, com Jeremy Bentham, ha estat abolida progressivament per diferents països, que l’han declarada anticonstitucional. Alemanya l’abolí explícitament en la Constitució de la República Federal del 1949, i després de la reunificació mantingué vigent l’anul·lació .
A l’Estat espanyol, per l’impuls de Luis Jiménez de Asúa, restà abolida entre el 1931 i el 1938. La Constitució del 1978 tornà a abolir-la, però romangué vigent per a certs delictes militars en temps de guerra fins el 1995, que l’abolició fou total. Als Països Catalans, en la controvèrsia sobre la pena capital destacà l’opuscle de Gabriel Alomar “La pena de mort” (1912), publicat en la Revista de Catalunya, contrària a la seva aplicació.
Pràcticament l’únic estat occidental que la manté són els EUA. En les llistes de les Nacions Unides figuren alguns països com a abolicionistes de fet. La polèmica, amb connotacions filosòfiques, religioses, polítiques i ètiques, es pot sintetitzar així: és una pena exemplar (bé que, d’ençà de la desaparició de les execucions públiques, ha perdut, si mai l’havia tingut, aquest sentit); la seva abolició augmentaria la criminalitat (bé que els índexs de delinqüència solen ésser lleugerament superiors en països on vigeix); el seu efecte intimidatori evita la comissió de nombrosos crims (tot i que el càlcul sobre casos hipotètics no és mai correcte); és la forma més segura d’eliminar els incorregibles (sense adonar-se que l’argument invalida justament qualsevol efecte intimidatori). Resta, finalment, en cas d’error judicial, la irreparabilitat de la sentència, a més sens dubte de la manca de racionalitat dels arguments a favor de la pena capital.
Les estadístiques sobre condemnes acomplertes de la pena capital són en molts casos aproximades, atesa l’opacitat de molts estats on és vigent a l'hora de donar-ne informació. En conseqüència, cal considerar que les xifres facilitades per fonts oficials són el mínim i que cal afegir-hi les procedents d’investigacions independents. Segons Amnistia Internacional, l’any 2016, dels 193 estats del món reconeguts per l’ONU, 104 havien abolit la pena de mort, i 37, tot i no haver-ho fet formalment, no duien a terme execucions des de feia anys. El 1996 els estats sense pena capital eren només 60 i es comptabilitzaren almenys 1.032 execucions, però probablement el nombre real duplicava de llarg aquesta xifra. La Xina era, amb molt, l’Estat on les execucions eren més nombroses (probablement diversos milers). Seguien l’Iran (entre mig miler i un miler), l’Aràbia Saudita (la que presentava, amb més de 150, una xifra més elevada amb relació a la població), l’Iraq i el Pakistan, amb prop del centenar cadascun, Egipte, amb prop de 50, i els Estats Units, amb 20. Els Estats Units constituïen una excepció en el món occidental per la vigència de la pena de mort en 19 dels 53 estats, a més del govern federal. A Europa només Bielorússia mantenia la pena de mort.