Nascut en una família benestant, s’educà a la madrassa, i estudià a fons l’Alcorà. Entrà molt aviat en contacte amb la política a través del seu pare, membre del partit Wafd, i especialment amb el nacionalisme àrab. Després de graduar-se en magisteri al Caire (1933), treballà per al Ministeri d’Educació. Al mateix temps inicià una trajectòria periodística col·laborant en diversos periòdics, on guanyà reconeixement com a crític literari. En aquest vessant, fou un dels primers a assenyalar la vàlua de l’obra de Naguib Mahfuz. Membre del partit Wafd, l’abandonà el 1945 per criticar ferotgement el rei Faruk, que l’envià als Estats Units (1949). L’estada en aquest país, durant la qual cursà estudis a la University of Colorado, conformà el seu pensament ulterior, marcat per un rebuig frontal a la forma de vida occidental, a l’hedonisme i als valors liberals, elements contra els quals covà un ressentiment intens pel contrast amb l’endarreriment del seu país i per la dominació colonial. En tornar a Egipte, el 1951 s’afilià als Germans Musulmans i, amb una religiositat fervent, emprengué una tasca de proselitisme que aconseguí un considerable ressò. En els seus escrits, propugna l’autoritat única de l’Alcorà en tots els dominis de la vida, regida per la xaria, l’exclusivitat dels valors islàmics i l’antisemitisme en un sentit judeofòbic motivat sobretot per la creació de l’Estat d’Israel, que el portà a acceptar com a certes falsificacions com els Protocols dels savis de Sió. La conclusió pràctica d’aquests posicionaments constitueix la crida a la guerra santa contra els infidels (tots els no musulmans, i especialment Occident) per instaurar una societat verament islàmica. Acusat de l’atemptat fallit a Nasser, el 1955 fou condemnat a 25 anys de presó. Alliberat el 1964, fou de nou arrestat el 1966 acusat d’un segon complot contra Nasser, i executat. Les seves obres més importants són els comentaris alcorànics Fī zilāl al-Qurʾān (‘A I’ombra de l’Alcorà’ en 30 volums publicats en 1952-62) i Maʿālim fī t-tarīq (‘Fites en el camí’). La influència de Sayyid Quṭb és determinat en l’islam actual més radical, des del salafisme i el wahhabisme, en part dels Germans Musulmans, fins a Al-Qā‘ida.