Ingressà a l’orde benedictí del monestir de Montserrat el 1892 tot prenent el nom de Ramir.
De formació bàsicament autodidàctica, compongué una quantitat força notable de música religiosa, especialment misses i motets. Gràcies a ell l’escolania montserratina veié augmentat el seu repertori, tant amb peces pròpies, com amb obres polifòniques descobertes per ell arran dels seus estudis d’antics mestres de l’escolania. En aquest sentit, cal destacar la seva activitat de recuperació i transcripció d’obres de música antiga conservades al monestir de Montserrat.
En la tasca pedagògica fou ajudat pel seu germà, Plàcid, antic escolà, i actuà com a prefecte i alhora professor d’escolans. El 1909 assumí la direcció de l’escolania arran de la mort de Manuel Guzmán i continuà la seva obra de renovació. El 1911 fou succeït en el càrrec per Anselm Ferrer.