Salvador Giner i de San Julián

(Barcelona, 10 de febrer de 1934 — Barcelona, 19 d’octubre de 2019)

Salvador Giner i de San Julián

© IEC / Jordi Pareto

Sociòleg.

Formació i carrera docent

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, màster i doctorat en sociologia per la Universitat de Chicago (1968), doctorat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona (1975) i postgrau a la Universitat de Colònia. Fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona (1958-59 i 1964-65), catedràtic i cap del Departament d’Antropologia i Sociologia a la Universitat Brunel West London (1979-87) i catedràtic de sociologia a la Universitat de Barcelona (1989-2004). Director de l’Institut d’Estudis Socials Avançats (1989-97), al Consell Superior d'Investigacions Científiques. Catedràtic visitant a la Universitat de Yale (1980-81), Kings’s College i Cambridge (1964-65). Professor a les Universitats de Lancaster, Reading i Puerto Rico. Professor de ciències socials a la Universitat Catalana d’Estiu (Prada de Conflent, 1969-76).

Trajectòria acadèmica

Membre fundador i primer president de l’Associació Catalana de Sociologia (1978-81), filial de l’Institut d'Estudis Catalans, del qual fou vicepresident primer (2002-05) i president del 2005 al 2013 (reelegit el 2009), càrrec en el qual el succeí Joandomènec Ros. Fou també cofundador de la Federació Espanyola de Sociologia, que presidí del 1987 al 1990.

Col·laborador i assessor de la Gran Enciclopèdia Catalana, fou editor (1991-2004) de la Revista Internacional de Sociologia, director associat d’International Sociology (1987-90) i membre del consell de redacció de Sociology (1982-86) i de l’European Journal of Social Theory (1997). Des del 1998, dirigí el projecte Internacional Ulysses sobre canvi ambiental impulsat per la Unió Europea. Fou considerat pioner en el desenvolupament de la sociologia a Catalunya i a l’Estat espanyol. Fou també director de l’Enquesta metropolitana de la regió de Barcelona (2004) i del Report de la recerca en ciències socials (IEC, 2004).

Obra

Els seus interessos científics han estat dirigits a la teoria social i la seva història, l’estudi macrosociològic de les societats avançades, amb atenció especial a l’Europa meridional i a Catalunya, el corporativisme, la societat civil, la governabilitat, la filosofia moral i la sociologia de la cultura i les creences.

Publicà, entre altres obres, Historia del pensamiento social (1967); Sociología (1969); Contemporary Europe. Class, Status and Power (1970); Contemporary Europe. Social Structures and Cultural Patterns (1971); L’estructura social de la llibertat. Un assaig sobre la societat moderna (1971); Mass Society (1976); The Social Structure of Catalonia (1980); Comunió, domini, innovació (1985); El destino de la libertad (premi Espasa d’assaig 1987); Carta sobre la democracia (1996); Sociologia (1998); Los españoles (2000); Teoría sociológica clásica (2001); Carisma y razón. La estructura moral de la sociedad moderna (2003); Ciudadanía, desigualdad social y Estado de Bienestar (2003); El futuro del capitalismo (2010); El origen de la moral (2012), i Catalunya. Assaig (2014).

Com a coautor, cal esmentar les obres La sociedad corporativa (1979); El corporativismo en España (1988); La governabilitat i l’esdevenidor de les societats modernes (1990); España, sociedad y política (1990); Sociología en España (1990); L’interès comú (1992); Religión y sociedad en España (1993); Las formas modernas de religión (1994); La cultura catalana: el sagrat i el profà (1996); Manual de civisme (1998); Diccionario de sociología (codirector, 1999); La societat catalana (director i coautor, premi del Col·legi d’Economistes, 2000); La cultura de la democracia: el futuro (2000), i Raó de Catalunya (2016, director).

Premis i reconeixements

El 1995 obtingué la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i l’any 2006 el premi de l’Associació Catalana de Sociologia i el Premio Nacional de sociologia i ciència política del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) i, també, la investidura com a doctor honoris causa per la Universitat de Valencia (Veneçuela, 2005), la Universitat de Lleida (2013) i la UNED (2016).