Lluità per la independència d’Irlanda contra la Gran Bretanya. El 1916 desencadenà una revolta que, malgrat ésser durament reprimida, obtingué un gran ressò. En les eleccions del 1918 al parlament de Dublín, el Sinn Féin, dirigit per Eamon de Valera, obtingué un gran triomf. Oposat al tractat del 1921 pel qual la Gran Bretanya reconegué l’existència de l’estat lliure d’Irlanda, continuà la lluita. De Valera se’n separà per formar el Fianna Fáil (1926). A través del seu braç armat, l’Irish Republican Army (IRA), inicià un seguit de campanyes a Irlanda del Nord, que culminaren en un estat de guerra civil latent.
El 1970 es dividí en els “oficials” (socialistes; des del 1982, The Worker’s Party) i els “provisionals” (nacionalistes radicals), que des del 1981 participen en les eleccions sense prendre possessió dels càrrecs electes, excepte en els consells municipals. Pel setembre del 1994, el Sinn Féin donà suport a l’alto el foc de l’IRA, poc després que els governs britànic i irlandès iniciessin negociacions per tal d’impulsar un procés de pau, iniciativa que es reflectí en els acords de pau de Stormont (o de divendres sant). Amb els seus líders Gerry Adams (president des del 1983) i Martin McGuinness (vicepresident), el Sinn Féin esdevingué l’interlocutor dels nacionalistes radicals malgrat les escissions de grups de militants disconformes amb el procés de pau. En 1996-98 formà part, amb intermitències, de l’assemblea que negocià els acords.
Aquesta condició fou oficialment assumida pel Sinn Féin el 22 d’octubre del 2001, i l’endemà l’IRA anuncià el desarmament. En les primeres eleccions al nou parlament autònom (juny del 1998), el Sinn Féin, amb 18 escons, esdevingué el quart partit de la cambra i, arran de la correlació de forces sorgida de la consulta, la seva participació esdevingué imprescindible per a formar govern. El Partit Unionista de l’Ulster (l’altre membre de la coalició, juntament amb el Partit Socialdemòcrata i Democràtic), però, condicionà l’entrada del Sinn Féin en el govern al lliurament de les armes per part de l’IRA. Aquesta condició fou oficialment assumida pel Sinn Féin el 22 d’octubre de 2001, i l’endemà l’IRA anuncià el desarmament.
Al novembre del 2002, les acusacions de col·laboració del Sinn Féin amb l’IRA comportaren la retirada dels unionistes del govern d’Irlanda del Nord i la suspensió de l’autogovern. En les eleccions del novembre del 2003 el Sinn Féin emergí com el tercer partit més votat (24 escons d’un total de 108) i el primer dels partits catòlics, cosa que, unida al creixement del Partit Democràtic Unionista, esdevingut la primera força, bloquejà l’aixecament de la suspensió de l’autogovern i provocà l’estancament del procés de pau tot i que, el 2005, l’anunci de l’IRA de renunciar a la lluita armada obrí noves perspectives. Al gener de 2007, el Sinn Féin donà un nou pas amb el reconeixement formal de la policia i la justícia d’Irlanda del Nord. Al març del 2007 el govern britànic restablí l’autogovern i convocà eleccions al parlament autònom en les quals el Sinn Fein se situà com a segona força amb 28 diputats, després del Democratic Unionist Party (DUP), amb el qual formà al maig un govern presidit per l’unionista Ian Paisley i amb Martin McGuinness (segon del Sinn Féin) com a vicepresident. En les eleccions del 2011 i 2016 continuà com a segona força amb 29 i 28 escons, respectivament. Mc Guiness continuà a la vicepresidència en ambdós governs. Tanmateix, arran d’un presumpte cas de corrupció, al gener del 2017 dimití la vicepresidència en protesta, que feu caure el govern. En les eleccions anticipades del març del 2017 el SF restà a un escó del DUP (27, en un parlament que passà de 108 a 90 escons).
Després de la independència i de la creació de la República d’Irlanda, el Sinn Féin tingué una representació marginal o inexistent al Parlament (Dáil) on, des del 1987 es presenta liderat per Gerry Adams. Aquesta situació marginal canvià el 2011, quan passà de 4 (2007) a 14 diputats, representació que augmentà fins a 23 en les eleccions del 2016. Al febrer del 2018, un any després de la mort de Guinness, després de 34 anys Adams anuncià la renúncia a continuar presidint el Sinn Féin. El càrrec recaigué en Mary LouMcDonald, mentre que la vicepresidència l’ocupà Michelle O’Neill. El Sinn Féin ha obtingut 3 (2014) i 1 (2019) diputats al Parlament Europeu, on forma part del Grup de l’Esquerra Unida Europea/Esquerra Nòrdica.