Vida i obra
Es va formar musicalment a les catedrals de Vic i de València, sota el mestratge del seu oncle Pere Vila. En 1534-36 visqué a València, on degué relacionar-se amb Mateu Fletxa el Vell, Lluís del Milà, Bartomeu Càrceres i la resta de músics vinculats a la cort del duc de Calàbria.
A l’abril del 1536, arran del traspàs de Joan Ferrer, ocupà el càrrec d’organista de la catedral de Barcelona. A l’agost d’aquell mateix any, el capítol barceloní i Pere Vila van signar una acta notarial segons la qual aquest cedia una important suma de diners per restaurar l’orgue i donar rendibilitat al sou de l’organista, i el capítol convenia de conservar la titularitat del magisteri per als descendents de la seva nissaga. Exercí d’organista de la catedral entre el 1536 i el 1582 i rebé la dignitat canonical el 1559. Quan morí, el capítol nomenà organista el seu nebot Lluís Ferran i Ferrament, el qual era coadjutor d’Alberc des del 1580.
Al llarg dels quaranta-sis anys de magisteri barceloní, va formar diverses generacions d’organistes, la qualitat dels quals era reclamada pels temples més rellevants. Aquest fou el cas, per exemple, de figures com Mateu de Torres, Pau Navarro, Pere Coll, Miquel Martí i Pau Brugats. Alberc impulsà la restauració de l’orgue de la seu de Barcelona, obrat per l’orguener Pere Flamenc entre el 1538 i el 1540. La col·laboració d’ambdós músics cristal·litzà en els nous instruments de Santa Maria del Pi (1540) i de la catedral de Vic (1542). El seu consell organístic fou sol·licitat tant pels orgueners (Pere Rebasta, Salvador Estada, Pere i Josep Bordons), com pels capítols de les catedrals del Principat.
La seva obra litúrgica participa de la severitat característica de l’estil antic de la polifonia eclesiàstica, mentre que les ensalades (El bon jorn i La lucha) segueixen la tradició del gènere establert per Fletxa el Vell.
La seva obra comprèn dos volums de madrigals a tres, quatre, sis i vuit veus, sobre texts de Petrarca, Ausiàs Marc, Joan Boscà, Jorge Manrique i Garcilaso de la Vega, conservats incomplets: Odarum spiritualum... liber secundus (4 v., 1560) i Odarum (quas vulgo madrigales appellamus) (6 v., 1561). En aquest segon, de temàtica profana, musicà textos poètics representatius dels interessos literaris de la Barcelona de l’època: cançons populars i textos de Marc, Petrarca, Boscà, Garcilaso i Serafí, entre d’altres. Possiblement, el darrer col·laborà en la preparació i edició de l’obra. Constitueixen la primera recopilació hispànica d’aquest gènere. En els madrigals, ofereix la faceta més moderna del seu llenguatge compositiu. El virtuosisme del seu discurs polifònic, estilitzat per la distorsió rítmica i l’ornamentació assumida per l’escriptura, juntament amb la refinada adequació sonora a l’expressió afectiva del text, palesen la seva participació en el corrent estètic del manierisme.
També compongué el motet a 5 v. O crux fidelis i dos tientos per a teclat (1557). A la seva mort, Joan Pujol li dedicà una Elegia.
Bibliografia
- Gregori i Cifré, J.M. (1987): “Assaig crític-bibliogràfic sobre Pere Alberch i Ferrament, àlias Vila (1517-1582)”, Anuario Musical, núm. 42. Barcelona, CSIC.
- Gregori i Cifré, J.M.(1987): “El Manierisme a Catalunya a través dels madrigals de Pere Alberch (1560, 1561)” i Joan Brudieu (1585), Nassarre, núm. III/1. Saragossa, Institución Fernando el Católico.