Hem volgut que la informació precisa i concreta relativa a persones, entitats o esdeveniments es pogués llegir, també, en funció del seu context. I per això presentem una entrada de cadascun dels esports, en la qual es fa una definició i classificació de les diferents modalitats que inclou, una breu introducció als orígens i una explicació dels fets més rellevants al llarg de la història a Catalunya, amb la qual cosa es fixa un fil interpretatiu pel que fa a l’evolució de cada pràctica esportiva que permet valorar millor el paper i el protagonisme dels participants.

Catalunya és un país esportiu, i això no és cap casualitat. Quan a la darreria del segle XIX es van posar les bases de l’esport modern, la societat catalana estava fent, amb tots els conflictes i contradiccions que es vulgui, una aposta per la modernització social, que en bona part s’emmirallava en una Europa que era el model que calia imitar. L’esport formava part d’aquest desig de modernitat, que uns pocs pioners van intentar introduir perquè creien que millorava la societat, més sana físicament i més preparada per assolir nous reptes.

Quan fa uns anys vam impulsar l’Enciclopèdia de l’Esport Català en format paper ja érem conscients que ens afrontàvem a un repte apassionant: difondre la realitat del fenomen esportiu a Catalunya, així com les entitats i persones que han estat claus en la història de l’esport català i en el prestigi que el país s’ha guanyat en aquest àmbit.

Deixeble de l’Acadèmia Baixas i de Pere Pruna i Carles Pellicer, sobresortí com a paisatgista. El seu estil és de base postimpressionista, amb tendència vers l’expressionisme. En l’àmbit esportiu destaca la col·lecció de trenta-cinc obres pictòriques dedicades als Jocs Olímpics de Barcelona (1992), Homenatge a la Barcelona Olímpica. 

Després de passar per l’AC Galeno i l’Universitari SC, debutà en el primer equip del Futbol Club Barcelona el 1912, on jugà fins el 1927, amb un parèntesi de dos anys al Bohemians de Manila (1916-18). Jugà d'interior esquerra i amb el Barça fou deu vegades campió de Catalunya (1913, 1916, 1919-22, 1924-27) i cinc vegades campió d’Espanya (1913, 1920, 1922, 1925, 1926), i ostenta el rècord de gols de l’equip en tota la seva història, 357.

Vida i obra

Fou el primer que s’ocupà de prehistòria paleolítica a Catalunya, i el descobridor de la mandíbula neandertaliana de Banyoles (1887). Investigà i escriví sobre història natural, sobre la seva prolongació, la història, i la prehistòria, que ell veia com el nexe d’unió entre les dues. La seva única especialització fou local: s’ocupà sobretot de la vila de Banyoles i la seva comarca, el Pla de l’Estany, i especialment del poble de Serinyà.

Fill del dibuixant i cartellista Josep Alumà i Sans (Barcelona 1897 – 1974). Durant la Guerra Civil freqüentà el taller de pintura del Comissariat de Propaganda de la Generalitat. Posteriorment estudià als tallers dels salesians de Sarrià i amplià la seva formació amb estades a Itàlia, Holanda, França, els EUA, etc. Les seves primeres obres —retaules i murals— són de caràcter predominantment religiós i d’estètica medievalitzant. La dècada de 1960 adoptà el figurativisme que el caracteritzà i s’endinsà en la temàtica esportiva, en la qual excel·lí.