Fill d’una família molt humil del Raval de Barcelona, a causa de les estretors econòmiques passa uns quants anys amb els avis paterns a Bot (Terra Alta), el poble natal del seu pare. En tornar a Barcelona, estudià a l’escola del barri fins que, a nou anys (1899), abandonà els estudis per treballar en la parada familiar de draps als Encants i, tres anys més tard, en una altra parada prop del mercat de Sant Antoni, on obrí pel seu compte als Encants Nous un negoci de compra i venda de llibres.
Soci del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) i del Club Muntanyenc Barcelonès (CMB), on també formà part del Grup d’Alta Muntanya (GAM), i també membre dels grups d’alta muntanya espanyol (GAME) i francès (GHM).
Fundador i primer secretari de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques. Col·laborà a L’Excursionista i Memòries (volums I, III i VIII) i a l'Àlbum Monumental-Pintoresc de Catalunya (1879). Publicà Lo castell de Burriac d’Argentona (1878), entre altres monografies.
Primer atleta professional català amb entrenador individual, s’inicià l’any 1947 en la cursa Jean Bouin. A mitjan anys cinquanta s’entrenà sota les ordres d’Olli Virho i, posteriorment, de Woldemar Gerschler a Alemanya. Formà part del Club Esportiu Hispano-Francès, el RCD Espanyol i el FC Barcelona.
Es doctorà en medicina a Barcelona, amplià estudis a Berlín i es diplomà en educació física a Estocolm. Introduí a l’Estat espanyol la gimnàstica sueca, creà una escola de massatgistes per a cecs i fou pioner en la rehabilitació d’invàlids. El 1920 fou el metge esportiu de la delegació espanyola als Jocs Olímpics d’Anvers.
Començà jugant d'extrem en el juvenil del seu poble i després al Súria i al Manresa (1943-46). La temporada següent fitxà pel Futbol Club Barcelona, on jugà fins el 1958, llevat de la temporada 1955-56, que fou cedit a la UE Lleida. Davanter de complexió mitjana, introduí en el futbol modern el dribbling amb el cos. Fou extrem dret de l'equip anomenat "de les cinc copes", que incloïa, entre d'altres, Lászlo Kubala, Tomàs Moreno i Eduard Manchón.
Paginació
- Pàgina anterior
- Pàgina 3
- Pàgina següent