Impulsor dels escacs a Catalunya, competí durant la primera meitat del segle xx. Creà l’obertura catalana durant el Torneig Internacional d’Escacs celebrat a Barcelona l’any 1929 coincidint amb l’Exposició Universal. El 1934 presidí la Federació Catalana d’Escacs.

Aconseguí dos subcampionats de Catalunya de lluita lliure olímpica i grecoromana en la categoria de 82 kg (1972, 1973). Retirat de l’alta competició, exercí com a àrbitre estatal. És tresorer de la Federació Catalana de Lluita.

Migcampista volant, des-envolupà la seva carrera esportiva al Club Esportiu Europa durant la dècada de 1920. Fou un dels puntals de l’equip gracienc, amb el qual es proclamà campió de Catalunya la temporada 1922-23. Aquella mateixa temporada fou subcampió del Campionat d’Espanya.

Polític vigatà que cedí gratuïtament uns terrenys de la seva propietat al Club de Tennis Vic l’1 de febrer de 1948. Les noves pistes, inaugurades a l’abril del 1948, foren conegudes com a pistes de ca l’Arumí i estigueren en funcionament entre el 1948 i el 1960. Fou nomenat president honorari del Club de Tennis Vic que, des del 1960, celebra un campionat social de tennis amb el seu nom.

S’inicià en la competició l’any 1989 amb la Societat de Pescadors Esportius de Sant Feliu Sasserra, amb la qual aconseguí la medalla d’argent en el Campionat d’Espanya de clubs (2004).

Davanter format a les categories inferiors de l’Sferic de Terrassa, debutà a divisió d’honor la temporada 1972-73. Posteriorment jugà al Sentmenat, al Mollet en dues etapes, al Piera i al Cerdanyola, equip on es retirà. Com a tècnic, entrenà els equips inferiors del FC Barcelona i també fou el segon entrenador del primer equip. Des de mitjan temporada 1992-93 fou el màxim responsable de l’equip blaugrana, al capdavant del qual estigué fins la temporada 1994-95. Guanyà una Copa del Rei (1994) i una Lliga Catalana (1995).