Destacà com a davanter al club del Prat de Llobregat i fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol durant quatre temporades (1939-43). Amb l’Espanyol disputà 30 partits de Lliga i marcà 8 gols. Es proclamà campió de Copa (1940). Posteriorment jugà al Centre d’Esports Sabadell (1943-45), equip amb el qual disputà 43 partits i anotà 8 gols. Jugà un partit amb la selecció catalana (1944).

Destacà com a extrem. Jugà quatre temporades amb el Futbol Club Barcelona, equip amb el qual guanyà una Lliga (1973). Fou 112 vegades inter-nacional amb la selecció espanyola, amb la qual competí en els Jocs Olímpics de Munic (1972). També fou entrenador de diversos equips.

Juntament amb la seva parella de ball, Aurora Fernández i Grané, fou campió d’Espanya en l’especialitat estàndard (2000, 2001).

Membre del Club Deportiu Hispamer i del Futbol Club Barcelona, assolí en tres ocasions el títol de campió de Catalunya de llançament de pes (1969, 1970, 1971). També fou recordista català d’aquesta especialitat amb una marca de 14,15 m (1969).

Inicià la seva carrera l’any 1993. Fent parella amb Maite Garriga, guanyà la primera Challenge Nacional l’any 2005, fou campió de Catalunya en la modalitat estàndard (2006) i campió d’Espanya sènior (2008, 2009). Posteriorment fundà i dirigí l’escola Interdansa de la Garriga, especialitzada en balls de saló i ball esportiu. Obtingué la titulació d’entrenador de ball esportiu en les modalitats estàndard i llatins, de jutge i de director de competició.