Descripció

Pioner de diversos esports a Catalunya, fou campió de rem i tir al blanc, però també practicà la natació, la lluita grecoromana i l’esgrima. Fou vicepresident del Sportmen’s Club, president de l’Associació de Clubs de Futbol de Barcelona (1904-05) i cofundador d’El Mundo Deportivo (1906).

L’any 1971 disputà la seva primera cursa a Cullera i quedà segon. El 1973 puntuà per primer cop en un Gran Premi del Mundial, al circuit del Jarama. Disputà diverses proves internacionals a Barcelona, com el primer Gran Premi Internacional Banc Condal (1973), les 24 Hores de Montjuïc (1974) i el Gran Premi d’Espanya (1976). El 1977 fitxà per Bultaco. L’any 1983 fitxà per Derbi i apadrinà un jove Jorge Martínez Aspar. El 24 d’abril de 1984 tingué un accident mentre feia unes proves al polígon industrial de Martorelles i s’hagué de retirar de les competicions.

De formació autodidàctica, es donà a conèixer amb narracions breus: Fum d’ara (1959), La xera (1962, premi Víctor Català 1961) i El foc i la cua (1966). Com a novel·lista s’inicià amb Cel de tardor (1961).

Ja d’estudiant, als Escolapis de Sabadell, entrà en contacte amb altres companys, amb els quals publicà La Fulla del Salau (1916) al si de l’Acadèmia Catòlica de Sabadell, origen del que es coneix com Grup o Colla de Sabadell, del qual també formaven part Joan Oliver i Armand Obiols. En fou un dels membres més actius. Redactor i director del Diari de Sabadell, que es convertí en una de les plataformes del grup. Hi publicà, a més de nombrosos articles, la secció “De cara a la paret”, que signà amb el pseudònim Sr.

Estudià filosofia i lletres i periodisme. Col·laborador habitual en un gran nombre de revistes i a la premsa diària, conreà gairebé tots els gèneres, bé que l’assaig i la novel·lística constituïren els eixos de la seva activitat literària. Escriví algunes de les seves obres en català.