Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i fou deixeble de de Juli Pons, Ricard Vives i Manuel Bosser. El 1954 creà el Grup de Cantaires de la Unió Excursionista de Catalunya, que dirigí fins el 1969 i amb el qual estrenà la major part de les seves obres. Fou director de l’Orfeó de Sants (1957-64) i l’any 1960 creà el grup infantil La Trepa, que conreà la música coral infantil.

Fou professor mercantil i empresari. Militant de la Falange des de jove, fou regidor d’esports de l’Ajuntament de Barcelona (1955-64), procurador a les Corts franquistes (1964-77), delegat nacional d’Educación Física y Deportes (1967-70), president de la Diputació de Barcelona (1973-77) i ambaixador d’Espanya a l’URSS i Mongòlia (1977-81). Fou també president de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona (Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat del 1987 al 1990) entre el 1987 i el 1999, any que fou designat president honorífic de l’entitat.

Guanyà set Campionats d’Espanya individuals (1958, 1960-64, 1968, 1969) i quatre en dobles (el 1960, amb J.M. Couder; el 1962, amb J.L. Arilla, i el 1968 i 1969, amb J.M. Gisbert). També en individuals ha estat tres vegades guanyador de la Copa Galea, dues del Trofeu Comte de Godó i guanyador, també, dels tres torneigs tennístics més importants del món: Roland Garros (1961 i 1964), Forrest Hills (1965), Obert dels Estats Units (1965) i Wimbledon (1966). També guanyà un Roland Garros de dobles (1963, amb Roy Emerson).

Vida i obra

Signà part dels seus articles amb el pseudònim de Jeroni Prat. De formació autodidàctica, treballà en una entitat bancària. Fou vocal de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista, fins que, en fundar-se Acció Catalana, s’afilià al nou partit. Posteriorment, amb la creació d’Estat Català, fracassà en l’intent de constituir un escamot a Reus. El 1930 s’acostà de nou a Acció Catalana, sense afiliar-s’hi, i el mateix feu el 1936 amb Estat Català.