Signà part dels seus articles amb el pseudònim de Jeroni Prat. De formació autodidàctica, treballà en una entitat bancària. Fou vocal de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista, fins que, en fundar-se Acció Catalana, s’afilià al nou partit. Posteriorment, amb la creació d’Estat Català, fracassà en l’intent de constituir un escamot a Reus. El 1930 s’acostà de nou a Acció Catalana, sense afiliar-s’hi, i el mateix feu el 1936 amb Estat Català.
Fill d’una família burgesa dedicada al negoci de cotons, estudià comerç. Feu d’antiquari i treballà en publicitat (1933-36). El 1919 publicà el seu primer conte a En Patufet.
Estudià per enginyer tèxtil i s’ha especialitzat en antologies i en la història de la premsa catalana: El Be Negre (1967), Cu-Cut! (1967), En Patufet (1968), Papitu (1968), L’Esquella de la Torratxa (1970), Xut! (1971), Un segle d’humor català (1973), El Be Negre i els seus homes (1977), L’humor català.
Desenvolupà part de la seva trajectòria esportiva a Catalunya. Competí com a professional entre el 1945 i el 1968. Formà part dels equips Alycon de França, Lube, Faema, Ignis i Teka. S’especialitzà en la varietat darrere moto. Fou campió del món de mig fons sis vegades (1955, 1959, 1960, 1962, 1964, 1965) i dos cops subcampió (1956, 1958). En la mateixa especialitat, assolí catorze títols estatals, el darrer, el 1984. Pel que fa al ciclisme de pista, es proclamà diverses vegades campió d’Espanya de velocitat, a l’americana i en persecució.