De formació autodidàctica, es donà a conèixer amb narracions breus: Fum d’ara (1959), La xera (1962, premi Víctor Català 1961) i El foc i la cua (1966). Com a novel·lista s’inicià amb Cel de tardor (1961).
Descripció
Ja d’estudiant, als Escolapis de Sabadell, entrà en contacte amb altres companys, amb els quals publicà La Fulla del Salau (1916) al si de l’Acadèmia Catòlica de Sabadell, origen del que es coneix com Grup o Colla de Sabadell, del qual també formaven part Joan Oliver i Armand Obiols. En fou un dels membres més actius. Redactor i director del Diari de Sabadell, que es convertí en una de les plataformes del grup. Hi publicà, a més de nombrosos articles, la secció “De cara a la paret”, que signà amb el pseudònim Sr.
Estudià filosofia i lletres i periodisme. Col·laborador habitual en un gran nombre de revistes i a la premsa diària, conreà gairebé tots els gèneres, bé que l’assaig i la novel·lística constituïren els eixos de la seva activitat literària. Escriví algunes de les seves obres en català.
Vida
Fill d’uns pagesos modests, el seu pare escrivia tanmateix amb fluïdesa. El 1855 entrà al seminari de Vic, i entre el 1863 i el 1871 residí a Can Tona, masia del terme de Riudeperes, on compaginà els estudis de teologia amb l’ensenyança i les feines del camp. Amb vint anys, el 1865, publicà el primer poema, Dos màrtirs de ma pàtria, i guanyà els primers premis als Jocs Florals de Barcelona.
Activitat política i cultural
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona (1949), durant l’època d’estudiant ingressà al Partit Socialista Unificat de Catalunya, dins del qual fou molt actiu en la clandestinitat antifranquista. A conseqüència de la seva participació en la vaga de tramvies, el 1957 fou detingut, sotmès a un consell de guerra, empresonat un any a la presó Model i torturat. En sortir-ne continuà l’activisme polític, i el 1960 fugí a París eludint una nova detenció.