Jugà al Sant Pau de Segúries Club de Futbol Sala, en categoria territorial. Formà part de la selecció catalana i disputà un Campionat d’Europa (2006), en el qual es proclamà subcampió, i un del Món (2007), organitzats per la Unió Europea de Futsal i l’Associació Mundial de Futsal respectivament.

Fou professional del 1905 al 1911. Debutà al Campionat d’Espanya i quedà en setena posició. Fou campió d’Espanya de fons (1908), amb un rècord de 100 km, i subcampió (1910). Participà en la primera Volta a Catalunya (1911).

Jugà al Reial Club Deportiu Espanyol (1999-2000) 26 partits de Lliga i guanyà la Copa del Rei (2000).

Començà a practicar trial en bicicleta i seguidament bicicròs, modalitat en què fou campió de Catalunya de la seva categoria (1995). El 1999 s’inicià com a pilot de descens al Motoclub Sant Andreu. Ha aconseguit sis títols de campió de Catalunya de descens (2001-05, 2010) i un altre de 4-cros (2004). El 2007 fou subcampió d’Europa de descens i cinquè al Campionat del Món.

Iniciat a l’RK Zagreb, fitxà pel Futbol Club Barcelona (1997-2001), on formà part del Dream Team dirigit per Valero Rivera. Posteriorment s’incorporà al Club Balonmano Granollers (2001-05) i es retirà al Medvešc´ak Zagreb (2005-06). Amb el Barça guanyà tres Copes d’Europa (1998, 1999, 2000), tres Lligues (1998, 1999, 2000) i dues Copes del Rei (1998, 2000). Internacional amb la selecció de Croàcia, fou campió olímpic a Atlanta (1996).

Format al Centre Natació Mataró, guanyà la medalla de plata al Campionat d’Europa júnior (2008). El 2009 debutà amb la selecció espanyola absoluta.

El 1992 entrà al Club Ciclista Berga practicant cros, posteriorment com a juvenil començà a competir en descens. Guanyà dues Copes Catalanes, el 1998 de cros i el 2000 de descens. Fou responsable de bicicleta tot terreny a la Federació Catalana de Ciclisme (2002-07). Dirigí durant cinc temporades les seleccions catalanes en les dues modalitats. El 2007 deixà la direcció tècnica de la FCC.

Membre del Club Natació Reus Ploms i del Futbol Club Barcelona, destacà en guanyar, en categoria promesa, el Campionat d’Espanya de 3.000 m obstacles i el Campionat de Catalunya de 5.000 m llisos. Fou campió d’Espanya de 3.000 m obstacles (1995) i campió de Catalunya d’aquesta especialitat (1994, 1999), i guanyà també la medalla de bronze en dues ocasions (1993, 1995). D’altra banda, aconseguí el subcampionat de Catalunya dels 3.000 m llisos en pista coberta (1994).