El 1982 entrà a la junta directiva de l’Igualada Hoquei Club (IHC) i durant deu anys fou el màxim responsable de l’àrea esportiva. En aquest període, l’Igualada pujà a la màxima categoria i guanyà una Lliga, dues Copes del Rei i una Copa d’Europa. El 1986 fou un dels fundadors de l’Associació Espanyola de Clubs d’Hoquei Patins. El 1995 fou gerent de l’associació europea Eurohockey i durant un parell d’anys fou assessor del president de la Federació Espanyola de Patinatge, Josep Maria Ignacio.

Començà a jugar en l’equip infantil del BM Granollers. El 1962 pujà al primer equip i guanyà cinc Lligues (1966, 1967, 1968, 1970, 1971) i una Copa (1970). Fou cinc vegades internacional amb la selecció espanyola, amb la qual obtingué la medalla de plata als Jocs Mediterranis (1967). El 1971 fitxà pel Futbol Club Barcelona, equip amb el qual fou campió de Lliga (1973) i de Copa (1972, 1973).

Membre de la junta directiva de la Reial Federació Aeronàutica Espanyola (RFAE), organitza i coordina diverses proves aèries, com la Volta Aèria a Espanya. Impulsà l’Air Navigation Race, competició per a fomentar la projecció de pilots joves. És assessor i vicepresident del Reial Aero Club d’Espanya, president de la Comissió Tècnica de Vol amb Motor de l’RFAE i president de la Comissió d’Aviació General de la Federació Aèria Internacional.

S’inicià en el motociclisme el 1919. Guanyà diversos premis del Reial Moto Club de Catalunya. Ostentà el rècord de la pujada a l’Arrabassada amb moto amb sidecar, acompanyat de la tennista Lili Álvarez (1922-24). Encapçalà la creació de la nova Associació Ciclista Santboiana el 1933, de la qual fou el primer president fins el 1936. Fou president de la Unió Esportiva Santboiana (1940-45).

S’inicià a la Société Patrie, i el 1940 fitxà pel Futbol Club Barcelona, equip amb el qual aconseguí set Campionats de Catalunya i cinc Copes d’Espanya fins el 1950. Disputà vuit partits amb la selecció espanyola.