Descripció
Des dels quinze anys es dedicà al muntanyisme i concretament a l’alpinisme. El 1992 aconseguí arribar al cim central del Shisha Pangma, al Tibet (8.008 m). El 1995 intentà sense èxit coronar l’Everest amb una expedició de la Universitat Politècnica de Barcelona, fita que aconseguí l’any següent formant part d’una expedició internacional patrocinada per l’empresa IMAX (cinema de gran format), que rodà una pel·lícula d’aquesta ascensió. Amb aquesta gesta fou la primera alpinista de l’Estat espanyol que pujà a la muntanya més alta del món.
Vinculada al Club Nàutic el Masnou, fou campiona d’Espanya juvenil en la classe europa (1988). En categoria absoluta destacà en 470, classe en què assolí tres Campionats d’Espanya (1993, 1994, 1995), tres Campionats del Món (1994, 1995, 1996), un d’Europa (1995) i la medalla d’or als Jocs Olímpics d’Atlanta (1996), amb Teresa Zabell. El 1997 abandonà l’alta competició. Té la medalla de plata del Reial Orde del Mèrit Esportiu i el premi Reina Sofia de l’esport (1996).
Membre del Centre Excursionista de Tarragona i del Centre Excursionista de Catalunya, té una llarga trajectòria en expedicions a les principals serralades d’arreu del món i ha estat protagonista de destacades ascensions per a l’alpinisme català. Les primeres expedicions el dugueren a escalar a Kenya (1974), als Andes de Bolívia (1978) i a l’Ahaggar algerià (1979 i 1980).
Net del pilot i fundador de Montesa i Bultaco Francesc Bultó. Començà competint en trial i motocròs. Debutà en la competició de velocitat l’any 1990 amb un tercer lloc a la Copa Gilera. Un any més tard guanyà el Campionat d’Espanya de 125 cc júnior. Debutà en el Mundial de motociclisme en 250 cc el 1996, després de participar en el Campionat d’Europa i en el Campionat Obert espanyol. El 1997 saltà a 500 cc de la mà de Yamaha i tornà al cap d’un any a Honda, equip amb el qual quedà cinquè del Mundial i aconseguí el seu primer podi al circuit del Jarama.