Acabada la carrera d’arquitectura, s’instal·là a Banyoles, on participà en la redacció del pla general d’urbanisme banyolí (1983). Feu diversos estudis per a la protecció de la regió de l’estany de Banyoles, on intervingué en els projectes de les instal·lacions olímpiques de rem. Preocupat per temes de patrimoni arquitectònic, especialment a Banyoles i a Girona, també formà part de l’equip que redactà el Pla Especial del Barri Vell gironí.

Debutà l’any 1982 disputant diverses curses de promoció amb una Bultaco Pursang i el 1984 aconseguí la seva primera victòria al Gran Premi d’Espanya amb una Kobas. El 1985 debutà en el Mundial de 500 cc amb Suzuki. Fou campió d’Espanya (1986) i subcampió (1986) i tercer (1987) del món en 250 cc amb Honda. El 1988 i el 1989 fou campió del món de 250 cc, i es convertí en el primer català que guanyà el mundial en aquesta cilindrada. El 1990 i el 1991 competí en el Mundial de 500 cc.

Germana d’Emili Sánchez i Vicario, fou jugadora del Reial Club de Tennis Barcelona-1989, fou quatre vegades campiona de Catalunya individual (1987-90) i cinc de dobles (1986-90), i cinc vegades campiona d’Espanya individual (1985, 1987, 1989, 1990, 1992). En l’àmbit internacional guanyà quatre torneigs de Grand Slam, tres Roland Garros (1989, 1994, 1998) i un Obert dels Estats Units (1994), i en fou finalista vuit vegades més, a més d’imposar-se en vint-i-cinc altres torneigs del circuit WTA.

Germà d’Arantxa Sánchez i Vicario. Jugador del Reial Club de Tennis Barcelona-1899, fou professional des del 1984. Fou campió de Catalunya individual (1986, 1988, 1989, 1993) i de dobles (1986-89, 1992, 1993, 1995), cinc vegades fent parella amb Sergi Casal i una amb el seu germà Xavier. També fou campió d’Espanya individual (1983, 1985, 1986, 1988, 1989) i de dobles (1985, 1986, 1988, 1989), sempre amb S. Casal. En el circuit internacional guanyà un títol de l’ATP Masters Series (Roma, 1991) i catorze de l’ATP Tour.