L’estació limita amb la zona perifèrica del parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i disposa de més de 22 pistes que sumen més de 20 km esquiables i 1.000 metres de desnivell entremig de frondosos boscos de pi negre (1.500 m, cota mínima i 2.500 m, cota màxima). També disposa d’una àmplia zona de debutants a la cota 2.000, d’un parc lúdic i de tres pistes homologades per a la celebració de competicions internacionals.
Descripció
Fou fundat el 26 d’abril de 1922 arran de la fusió dels clubs del barri, dos de futbol, el Futbol Club Internacional i el Centre d’Esports de Sants, i dos de ciclisme, el Club Ciclisme de Sants i el Velo Esport de Sants.
Fou fundat el 1921 per Baldiri Aleu Torras, el qual, després de la Primera Guerra Mundial, estudià a Tolosa, on s’aficionà a aquest esport. A la seva tornada a Catalunya, i en ple auge de l’associacionisme, convencé diversos amics seus de la tertúlia de Cal Ninyo per crear el primer club d’aquest esport que hi hagué a Espanya. Al juny del 1921 presenciaren el primer partit de rugbi que es disputà a Catalunya entre dos equips francesos, el Narbonne i el Perpignan, al camp del Reial Club Deportiu Espanyol, la qual cosa els acabà de convèncer per crear l’entitat coneguda com la Santboiana.
Fundat el 1926 a partir de la fusió entre la Societat Gimnàstica de Badalona i el Badalona Club, per a fomentar la pràctica de l’esport en general i, particularment, de l’atletisme. En fou primer president Pere Capeta i Suari. Té escola d’atletisme i disposa de les pistes municipals d’atletisme Paco Águila. Pel club han passat Ricard Pueyo, olímpic a Seül (1988), i els mundialistes Andreu Marín i Francesc Jesús.
Història
Els orígens es troben en la primera celebració de la Volta a Tarragona (1908). El primer organitzador fou el Club Esportiu Barcelona. La prova s’inicià el 6 de gener de 1911 a la plaça de Sarrià de Barcelona. Sebastià Masdeu en resultà guanyador. Les tres primeres edicions recorrien un total d’uns 360 km en tres etapes (Barcelona-Tarragona, Tarragona-Lleida i Lleida-Barcelona). El 1912 guanyà Josep Magdalena. La prova visqué una primera interrupció el 1914 a causa de la Primera Guerra Mundial.
Fundat el 1955 com a entitat esportiva annexa a la indústria de filats, és un dels clubs que més jugadors aportà a la selecció catalana i espanyola. El seu impulsor fou Victorià Oliveras de la Riva, que anys més tard fou president del Reial Club Deportiu Espanyol.