Fundat el 1990, és el referent de l’handbol a les terres de Lleida. Tot i ser un equip amateur, ha competit vuit temporades a la divisió d’honor estatal. El 2004 i el 2006 guanyà la Lliga dels Pirineus. Disposa de categories inferiors, escola d’handbol i equip sènior B. Juga al pavelló municipal Onze de Setembre. El 2010 estava a primera divisió estatal.
Descripció
Fundada el 1959, fou constituïda oficialment l’any següent amb el nom de Societat d’Ajuda a la Paràlisi Cerebral. El 1989 es creà la secció d’esport adaptat. A més, té una secció d’iniciació esportiva i de natació i una altra de competició on es practica atletisme, eslàlom en cadira de rodes, boccia, futbol i natació.
És un tipus d’immersió a pulmó lliure que presenta diferents especialitats segons com es practiqui.
Les diverses modalitats d’automobilisme es diferencien segons el lloc –circuits tancats o carreteres– i la superfície sobre la qual es disputen les curses –asfalt, terra o cendra–, la durada i els tipus de cotxes utilitzats. Les modalitats de resistència i velocitat depenen bàsicament de la durada de les curses, i les de vehicles històrics, karts, quatre per quatre i buggies depenen dels tipus de cotxes utilitzats. Altres modalitats són l’autocròs, les curses de muntanya i els ral·lis.
Especialitzada en esquena, nedava per al Club Natació Barcelona. Fou campiona de Catalunya de 200 m esquena (1972) i de 100 m esquena (1972, 1973). Fou campiona d’Espanya en 4 × 100 m estils (1972, 1973) amb la selecció catalana. Al Campionat d’Espanya del 1972 també establí el rècord d’Espanya en 4 × 100 estils.
Destacà com a defensa lateral en Futbol Club Internacional i fitxà, la temporada 1914-15, pel Centre d’Esports Sabadell, equip amb el qual milità fins a la campanya 1919-20. Posteriorment fitxà per l’altre equip de la ciutat, l’Atlètic Sabadell. Disputà un partit amb la selecció de Catalunya.
Membre del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), destacà en el camp de l’escalada esportiva. Conjuntament amb Delfí Feiner, Jordi Ayats i J. Sala, el 12 d’octubre de 1952 realitzà l’ascensió a l’agulla Fina. El 1953, obrí una via al cim aragonès del Gavizo Cristal (2.890 m), per l’esperó Nord.
Fou membre de la junta directiva del Club Natació Barcelona en diferents èpoques. Fou vicepresident i president del Col·legi Català d’Àrbitres (1949-57) i membre de la junta directiva de la Federació Catalana de Natació (FCN) com a representant dels àrbitres (1953-57). Fou també vicepresident de la FCN (1969-77). Rebé la medalla d’or de Serveis Distingitsde la Federació Espanyola de Natació (1966), la medalla al millor àrbitre de la FCN (1994) i l’escut d’or de la FCN (2002).