De família pagesa i obrera del tèxtil, visqué uns quants anys a Igualada, on estudià al col·legi dels escolapis, fins que la seva família s’establí a Barcelona. Hi obtingué el títol de batxiller en dret a la Universitat, on treballà com a escrivent. Pròxim políticament al republicanisme i a la utopia, i literàriament a Víctor Balaguer, publicà poemes i assaigs en revistes com La Mariposa, El Genio, El Trovador, que dirigí, La Fraternidad, El Padre de Familia i La Opinión Pública.

Llicenciat en filosofia i lletres a Barcelona (1956), s’hi doctorà el 1958 amb una edició i un estudi de l’obra de Francesc de la Via. Residí un temps a Alemanya i Escòcia. Fou professor de llengua i literatura a Barcelona, a Alemanya i a diverses universitats de la Gran Bretanya. Des del 1970 s’instal·là definitivament a Vancouver (Canadà), on ensenyà a la University of British Columbia. Promogué i divulgà la cultura catalana.

Vida i obra

Estudià dret a la Universitat de Barcelona i es doctorà a Madrid amb la tesi Genealogía ideal del Imperialismo. Teoría del Estado Héroe (1905). El 1903 participà en el Primer Congrés Universitari Català, on intervingué amb una ponència que tractava de l’extensió dels ensenyaments especulatius, tot proposant la creació d’una facultat laica de teologia separada de la de filosofia, en una intervenció molt crítica amb la situació dels estudis filosòfics tradicionals dins l’àmbit català.

Col·laboradora del Diari de Mallorca i d’El Correo Catalán, començà la seva trajectòria narrativa amb novel·les centrades a Mallorca i molt influïdes per les rondalles populars mallorquines: Cròniques d’un mig estiu (1970), Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà (1972) i El vaixell d’Iràs i no Tornaràs (1976).

Professà al convent mercedari de Palma el 1637. Catedràtic de teologia lul·liana de l’Estudi General i orador sagrat. Deixà inèdit un Manuale Theologiae Lullianae i un extens poema, dividit en tres codolades, sobre l’origen dels jueus mallorquins i els actes de fe del 6 de maig i del 28 de juny de 1691, que descriu detalladament i dels quals fou testimoni ocular.

D’una família de tradició dins de la burgesia industrial sabadellenca, els seus avantpassats tingueren un paper determinant en el món de les finances; el seu besavi patern fou Pere Oliver, fundador de la Caixa d’Estalvis de Sabadell, i el seu avi matern, Joan Sallarès i Pla. Estudià a Barcelona la carrera de dret (1916-20), però des de jove es decantà per les lletres i escriví poemes, teatre i prosa literària. Formà part, amb Francesc Trabal i Armand Obiols, del Grup de Sabadell, de caràcter avantguardista.

Catedràtic de la Universitat de Girona des del 1991.

Titulat en arquitectura tècnica, exercí aquesta professió fins l’any 1981, que s’incorporà a l’administració catalana en tasques de publicitat, comunicació, informació i difusió cultural als departaments d’Ensenyament i de Cultura fins a la jubilació (2013).