Fill del jurista Idefons Par i Pérez.

Formació i trajectòria acadèmica i professional

Llicenciat en lletres per la Universitat de Barcelona (1961-66), fou lector d’hispàniques a la Universitat de Bristol (1969-72), i després d’uns quants anys dedicat a la traducció cursà un màster en Literary Translation per la Universitat d’Essex (1989-90) i es doctorà en teoria de la traducció per la Universitat Autònoma de Barcelona (1997), on és professor titular de la Facultat de Traducció i d’Interpretació i cap de departament.

Vida i obra

Assaonador de pells, era fill d’un altre Miquel Parets, de qui heretà l’ofici, i de Caterina Alaver. Es casà successivament amb Maria Roura, Isabel Mans i Marianna Vinyes, i escriví un extens dietari que, amb el títol de De molts successos que han succeït dins Barcelona i molts altres llocs de Catalunya dignes de memòria, comprèn el període 1626-60.

Fill de Pere de Palol i Poch. Estudià el batxillerat a Girona, i, traslladat a Barcelona, inicià, sense acabar-los, els estudis de dret. De retorn a Girona, col·laborà amb el grup modernista gironí encapçalat per Xavier Montsalvatge, amb qui fundà la revista L’Enderroc (1902), i participà en la creació dels Jocs Florals de Girona el 1903. També col·laborà a Vida. Dins del grup, donà la imatge del poeta bohemi i rebel.

Fill de Pere de Palol i Salellas. Estudià arquitectura, que exercí professionalment fins l’any 1991. Des d’aleshores es dedica exclusivament a la literatura.

Fou cofundador i redactor d’El Telégrafo Catalán de Girona (1879-81) i col·laborador de La Vetllada, Lo Rossinyol del Ter, Lo Gironès i El Orfeonista, entre altres publicacions gironines, i de L’Escut de Catalunya de Barcelona. Publicà els reculls poètics Ramell de violes (1879) i Balades (1881), i el poema històric Lo comte Jofre i l’adarga catalana (1880). Feu recerques arqueològiques —el 1889 excavà la cova de les Goges (Sant Julià de Ramis)— i fou membre de la Unió Catalanista.

Estudià llengües romàniques a la Universitat de Barcelona i ha exercit com a professor de llengua i literatura a Lleida. Ha col·laborat  en diverses publicacions, especialment amb articles referents a autors de ponent.

Gestor turístic de professió, el 1941 fixà la seva residència a Palma. Conreà el teatre, la poesia i la novel·la. Com a autor dramàtic col·laborà amb Martí Mayol en el drama costumista Portes obertes (1949). Després publicà S’ha venut un home (1957, premi Ciutat de Palma 1956) i Del cel i de la terra (1974), entre d’altres.