El 1958 guanyà el Premi València de Literatura-Poesia amb Les quatre estacions. Després d’alguns anys de silenci, el 1981, juntament amb Manuel Boix (el qual s’encarregà de la part gràfica) publicà les narracions Ocells miralls i el llibre de poemes Devastació, el qual li valgué el Premi de Crítica del País Valencià d’aquell any.
Era germà de Francesc Palanca i Roca. Fou soci actiu de Lo Rat Penat i obtingué nombrosos premis als seus Jocs Florals.
Es llicencià en filosofia i en literatura per la Universitat Hebrea de Jerusalem (1963), i posteriorment per la Universitat d’Oxford. Serví de manera intermitent l’exèrcit entre els anys 1958-73.
Professor de literatura a la Universidad Nacional Autónoma de México, i diverses universitats dels EUA, el Canadà i la Gran Bretanya entre les quals les de Maryland i Essex. Especialista en literatura mexicana del s. XIX i en l’obra de Jorge Luis Borges, col·laborà a la premsa, taduí T.S. Eliot, S. Beckett i altres autors. El 1986 fou nomenat acadèmic del Colegio Nacional de México.
Llicenciat en filosofia i lletres a Barcelona (1956), s’hi doctorà el 1958 amb una edició i un estudi de l’obra de Francesc de la Via. Residí un temps a Alemanya i Escòcia. Fou professor de llengua i literatura a Barcelona, a Alemanya i a diverses universitats de la Gran Bretanya. Des del 1970 s’instal·là definitivament a Vancouver (Canadà), on ensenyà a la University of British Columbia. Promogué i divulgà la cultura catalana.
Desenvolupà una gran activitat en el món de l’excursionisme. Col·laborà a La Renaixença, al Diario de Cataluña i als butlletins de l’Associació d’Excursions Catalanes (AEC) i de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques.
Caigué ferit a la guerra civil i el 1924 li començà un procés de paràlisi i ceguesa progressiva. En aquestes condicions escriví Kak zakal’alas’ stal’ (‘Com es forjà l’acer’, 1932-34), una descripció de la guerra civil i del restabliment de l’economia. L’obra tingué més de 200 edicions a l’URSS i fou coneguda arreu del món.