Ciutadà de Mallorca. El 1373 fou nomenat familiar i domèstic de l’infant Joan. El 1383 i el 1384 fou síndic dels jurats de Mallorca prop del rei Pere III. Fou sobrecoc i algutzir de Joan II fins a la mort d’aquest (1396), que es retirà a Mallorca, on intervingué en el govern municipal.

Nebot d’Enni, freqüentà el cercle d’Escipió Emilià. De la seva obra resten els títols de tretze tragèdies en fragments que, agrupats, constitueixen uns 400 versos. Escriví també una fabula praetexta. També exercí de pintor i executà els frescs del temple consagrat a Hèrcules, al fòrum Boari de Roma.

Els seus Contos do tio Joaquim (1861), impregnats d’una malenconia sentenciosa d’arrel popular, són una de les obres més llegides de la literatura portuguesa del s XIX.

De família pagesa i obrera del tèxtil, visqué uns quants anys a Igualada, on estudià al col·legi dels escolapis, fins que la seva família s’establí a Barcelona. Hi obtingué el títol de batxiller en dret a la Universitat, on treballà com a escrivent. Pròxim políticament al republicanisme i a la utopia, i literàriament a Víctor Balaguer, publicà poemes i assaigs en revistes com La Mariposa, El Genio, El Trovador, que dirigí, La Fraternidad, El Padre de Familia i La Opinión Pública.

Conegut pel pseudònim de Víctor Alba. Estudià dret a Barcelona, i, de molt jove, a setze anys, s’inicià en el periodisme polític. Durant els anys de la Segona República i la guerra civil milità en el Bloc Obrer i Camperol i en el Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM). La persecució d’aquest partit durant la guerra civil i l’assassinat del seu líder Andreu Nin el marcaren per a tota la vida. Col·laborà a Última Hora i La Batalla

És l’autor de The Palace of Pleasure (‘El palau del plaer’, 1566; ampliat el 1567 i el 1575), un recull d’històries basat en Heròdot, Tit Livi i els clàssics italians, que esdevingué una font d’inspiració important per a molts dramaturgs elisabetians i posteriors: J.Webster, R.Wilmot, J.Shirley i Shakespeare, entre d’altres.