Una gran part del terme és accidentat per la serra d’Estada (1.026 m), extrem occidental de la serra de la Corrodella, límit septentrional de la plana de la Llitera. La zona de conreu és una estreta franja limitada pel riu i pel canal d’Aragó i Catalunya. La senyoria d’Estada fou unida des del segle XIII a la baronia de Castre. La seva parròquia (Sant Pere) passà el 1571 del bisbat de Lleida al nou bisbat de Barbastre.
Descripció
La capital és La Concha i el poblament és fortament disseminat. Destaca l’activitat ramadera (boví, porcí, avicultura), amb indústries derivades (lactis, fabricació de pinsos). Jaciments de plom, fluorita i blenda. A La Concha destaca l’església de San Esteban (s XIII).
La seva parròquia pertanyia al bisbat de Lleida fins el 1950, que fou agregada al d’Osca.
Fou fundat el 1236, essent bisbe de Barcelona Berenguer de Palou, que concedí facultat a la monja Mariana Pisana per a construir un convent prop de la mar, sota la casa dels canonges augustinians de Santa Eulàlia del Camp. Seguien la regla franciscana o de santa Clara, però pel seu lloc d’origen (San Damiano) es digueren també damianites o de sant Damià. Al segle XIII el convent s’envoltà de muralla i es protegí amb l’anomenada torre de Sant Joan. D’aquest convent, el primer de l’orde a Catalunya, sortiren monges per a fundar la resta de convents, com el de Pedralbes.
Hi ha agricultura i ramaderia, però, l’economia del terme es basa sobretot en la indústria: alimentària, metal·lúrgica i relacionada amb la fusta.
El terme, pla en la seva major part, és regat pel canal d’Aragó i Catalunya, que permet el conreu de 1.850 ha de regadiu (cereals, farratge, arbres fruiters, hortalisses, bleda-rave sucrera, cotó, lli); el secà (180 ha) produeix cereals i vinya i olivera associades. Hi ha ramaderia bovina, porcina i ovina. La industrialització, especialment la derivada de l’agricultura, ha ajudat al desenvolupament de la vila, que rebé durant els anys setanta un fort corrent immigratori, que comprenia població catalana procedent de l’alta Llitera i de Ribagorça.
Hi destaquen els boscos de roures, pins i les pastures. Hi ha agricultura (cereals, hortalisses i patates) i ramaderia (boví i bestiar cavallí). Quant a la indústria, hi predomina la relacionada amb la fusta i amb la química. El nucli més poblat és Sodupe, on s’hi troben torres, palaus i cases pairals, característiques de tot el terme municipal (Casa Amézadga, el palau de Saratxaga). L’església més important és la parròquia de Santa Maria, de la qual n'és remarcable el tabernacle de l’altar major.