Fill i successor de Cípsel, governà la ciutat entre el 627 i el 585 aC. Amb ell, Corint es convertí en la ciutat més gran i políticament més estable de la península grega. Segons la tradició, restablí el culte de Dionís i sostingué bones relacions amb altres governants.
El seu retrat conegut deriva d’un original en marbre del segle IV aC. També apareix, barbat i pensarós, en el Mosaic dels set savis (Museo Nazionale, Nàpols).
Monjo de Montserrat (1947), desenvolupà les seves habilitats artístiques al monestir, i el 1962 hi instal·là el primer forn de ceràmica, origen de l’obrador de l’abadia. Amplià els seus coneixements amb estudis a l’Escola Massana de Barcelona (1962-65).
Desenvolupà la seva primera activitat en el món editorial. Entre el 1970 i el 1975 residí a París, on començà a conrear la il·lustració. Novament a Barcelona, ha realitzat dissenys per a diverses publicacions, il·lustracions, cartells, logotips, etc. Empra un llenguatge esquematitzat que presenta certs punts de contacte amb el de les avantguardes russes. Paral·lelament a la seva tasca com a dissenyador, s’inicià com a escultor amb la plasmació en ferro d’alguns dels seus emblemàtics dibuixos antropomòrfics.
Emigrà a Palestina (1934) i l’any 1947 s’afilià al moviment sionista de joves, Haganah. D’ençà de la creació de l’Estat d’Israel (1948) ocupà diversos ministeris, en especial el de defensa. Membre del socialista Mapai, el 1965 seguí David Ben Gurion al partit Rafi fundat per aquest.
Fou nomenat mestre de capella de la catedral d’Oriola, on actuà fins el 1581. A partir d’aquest any fins al 1595 actuà com a mestre de capella de la catedral de València i del Col·legi del Corpus Christi. Del 1595 al 1600 residí a Oriola i des d’aquest any s’ignora la seva activitat.
Noble venecià que en una rebel·lió derrocà el dux de Venècia Pere Claudià IV, i fou enlairat al seu torn dux de Venècia i de Dalmàcia (976). Se li atribueixen algunes millores en el govern i en la legislació del ducat i la reedificació del palau ducal i de l’església de Sant Marc de Venècia, destruïts en la revolta provocada per ell. De temperament inquiet i religiós i angoixat per haver causat la mort del dux Pere Claudià IV (976) el seu conseller, el monjo i futur fundador dels camaldulencs, Romuald, li aconsellà la renúncia i l’abandó del món.
Inicià els estudis d’arquitectura a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona el 1931, i el 1941 obtingué el títol de doctor. Per raons professionals i familiars, l’any 1954 fixà la seva residència a Reus, i establí el seu taller a Montbrió del Camp.
La seva trajectòria artística començà en entrar a formar part del grup artístic ARA (Artistes Reusencs Actuals), creat el 1960 sota el lideratge de Ramon Ferran amb la voluntat d’innovar en el llenguatge artístic i explorar nous camps d’expressió.