Pertangué al bisbat de Lleida fins el 1995, que passà al de Barbastre-Montsó.
Port pesquer vora el Cantàbric (sardines, besucs, seitons) que nodreix amb una important indústria conservera (escabetx), els mercats de les principals poblacions d’Aragó i Catalunya.
Fou el convent dominicà més important dels Països Catalans. Fou edificat vers el 1243; s’hi traslladaren els frares establerts el 1221 amb Miquel Fabra prop del call jueu. La personalitat de Ramon de Penyafort, frare d’aquest convent, i l’ajuda de Jaume I permeteren la construcció d’una gran basílica, l’anomenada catedral dels frares, la més important de Barcelona després de la seu i de Santa Maria del Mar. Era un edifici gòtic, amb moltes capelles radials, una gran rosassa i una portalada ricament esculpida, i un campanar acabat com el de Sant Feliu de Girona.
Situada al sud de Bilbao, pertany a la seva àrea metropolitana. Nascuda com a centre industrial amb la instal·lació, l’any 1892, de l’empresa siderometal·lúrgica Basconia, s’hi han desenvolupat altres indústries, com les de pneumàtics (Firestone, des del 1933), maquinària, material elèctric i de construcció.
Centre comercial i industrial (paper, mobles, metal.lúrgia. Hi destaquen diverses esglésies gòtiques.
Hi predomina l’agricultura de regadiu (cereals, remolatxa) i les vinyes. En la ramaderia, hi destaca el bestiar de llana. Hi ha farineres i indústria de la pell
Paginació
- Pàgina anterior
- Pàgina 14
- Pàgina següent