El seu estil deriva del de Jaume Huguet i del de Bartolomé Bermejo; en algunes obres segueix els gravats de l’alemany Martin Schongauer. Entre altres obres cal remarcar el retaule de santa Caterina (~1490) de l’església de la Magdalena, a Osca..
Descripció
Fou un dels creadors de la literatura nacional del Kazakhstan, que, fins al tombant de segle, no sortí de la condició oral. Abaj l’enriquí amb traduccions de clàssics russos (Puškin, Lermontov, Krylov) i amb llibres de poemes inspirats en el folklore i en el paisatge.
Tingué un paper molt actiu en el moviment revolucionari italià de la fi del s XVIII. Fou membre del directori de la República Napolitana del 1799.
Es casà amb una filla de l’emperador Miquel VIII Paleòleg. Intentà de relacionar-se amb Occident (tingué tractes amb el rei català Jaume I). El 1270 aconseguí de rebutjar la invasió dels mogols de Transoxiana, però fracassà davant els mamelucs, que el derrotaren el 1277 i el 1281.
Partidari de l’absolutisme, fou nomenat per Ferran VII, vers 1823, bisbe de Lleó, i el 1825, conseller d’estat. A la primera guerra Carlina s’uní als carlins i arribà a primer ministre del govern del pretendent. Enemistat el 1839 amb el general Maroto, cap de l’exèrcit carlí del nord, es veié obligat a emigrar.
Professà a la Companyia de Jesús i fou professor de teologia a Salamanca. A part d’escriure algun tractat teològic, es dedicà als estudis històrics. Són notables una història del monestir aragonès de Sant Joan de la Penya i, sobretot, Los reyes de Aragón en anales históricos (1682-84), síntesi d’història d’Aragó fins a Ferran II, obres encara útils.
Comptant amb un ajut de la Sociedad Geográfica de Madrid, el 1881 sortí de Suez (Egipte) cap al port de Mitsiwa, a la Mar Roja; s’endinsà a Etiòpia, on fou rebut pel Negus, i explorà la conca del riu Abbai i, alhora, trobà la tomba de Cristòbal de Gama, fill de Vasco de Gama, assassinat prop de la ciutat de Gonder el 1452. Fou un dels primers viatgers europeus que visità amb ànim científic la conca del Nil Blau.
Després de participar en les campanyes de les guerres de Successió de Polònia (1733-1738) i d’Àustria (1741-1748), viatjà per Europa, on es posà en contacte amb els il·lustrats i potser amb la francmaçoneria. Després fou ambaixador a Portugal (1755) i a Polònia (1759), i el 1762 dirigí la campanya de Portugal. Fruit del seu contacte amb Europa fou l’orientació que volgué donar a la seva fàbrica de ceràmica de l'Alcora.
Pintor municipal de Madrid, morí pocs dies després d’ésser nomenat. Entre les seves obres sobresurten les de tema religiós, retrats i miniatures.