El 1293 la comunitat es traslladà al convent augustinià dels anomenats frares del sac, situat dins la ciutat, a la plaça de Santa Anna (actual avinguda del Portal de l’Àngel), on a la fi del s XIV, amb l’ajut de Joan I, edificaren una nova església i un claustre de bon estil gòtic. En depenia el priorat canonical de Sant Pere de Cubelles. El 1423, a instàncies d’Alfons IV i amb l’aprovació papal, es refongueren amb la comunitat de Santa Anna de Barcelona, abans de l’orde del Sant Sepulcre, i passaren a residir al monestir de Santa Anna.
Descripció
El 1120 fou lliurada per l’alcaid musulmà de Lleida al comte Ramon Berenguer III de Barcelona, però la conquesta cristiana definitiva no fou feta fins el 1141 per Ramon Berenguer IV. Des d’aleshores pertangué al bisbat de Lleida, i des del 1995 al de Montsó-Barbastre. Les forces de Ferran d’Antequera derrotaren, el 1413, entre Alcolea i Castellflorit, el comte Jaume d’Urgell, quan aquest intentava de prendre la ciutat de Lleida.
La proximitat amb la ciutat de Bilbao, al N del terme, n'ha afavorit el desenvolupament industrial. Hi destaca especialment la metal·lúrgia. Centre turístic.
Situat a l’esquerra del Cinca, a la seva confluència amb l’Éssera. La serra de la Corrodella accidenta el sector meridional del terme.
Des del 965 s’esmenta el pla o palma de Santa Maria del Pi; aviat s’hi formà un barri, amb una segona església (Sant Joan del Pi) prop de l’antic camí del Llobregat, habitat per pagesos i envoltat d’hortes (els hortolans tingueren la seva capella a l’església del Pi). Es convertí en barri suburbial, amb bordells i amb la residència del botxí, i aviat prengué un marcat caire comercial, que encara conserven els carrers compresos entre els de la Portaferrissa, de la Boqueria, dels Banys Nous i la Rambla.
El riu Vero el separa del terme d’Alquèssar. La seva parròquia depengué del bisbat de Lleida fins el 1956.
Situat pocs quilòmetres al NW de Bilbao, forma part de la seva aglomeració. Inclou diversos nuclis de població: Algorta, cap del municipi, Las Arenas i Santa María de Getxo, antigament formant unitats urbanes separades.