Port pesquer vora el Cantàbric (sardines, besucs, seitons) que nodreix amb una important indústria conservera (escabetx), els mercats de les principals poblacions d’Aragó i Catalunya.
Descripció
Fou el convent dominicà més important dels Països Catalans. Fou edificat vers el 1243; s’hi traslladaren els frares establerts el 1221 amb Miquel Fabra prop del call jueu. La personalitat de Ramon de Penyafort, frare d’aquest convent, i l’ajuda de Jaume I permeteren la construcció d’una gran basílica, l’anomenada catedral dels frares, la més important de Barcelona després de la seu i de Santa Maria del Mar. Era un edifici gòtic, amb moltes capelles radials, una gran rosassa i una portalada ricament esculpida, i un campanar acabat com el de Sant Feliu de Girona.
Situada al sud de Bilbao, pertany a la seva àrea metropolitana. Nascuda com a centre industrial amb la instal·lació, l’any 1892, de l’empresa siderometal·lúrgica Basconia, s’hi han desenvolupat altres indústries, com les de pneumàtics (Firestone, des del 1933), maquinària, material elèctric i de construcció.
Centre comercial i industrial (paper, mobles, metal.lúrgia. Hi destaquen diverses esglésies gòtiques.
Hi predomina l’agricultura de regadiu (cereals, remolatxa) i les vinyes. En la ramaderia, hi destaca el bestiar de llana. Hi ha farineres i indústria de la pell
Es fundà a partir del 1141, en què Ramon Berenguer IV solucionà el problema de les pretensions dels ordes militars sobre el regne d’Aragó, derivades del testament d’Alfons el Bataller. L’església fou començada al segle XII amb planta de creu grega i absis rectangular, d’acord amb l’esperit del Cister, adoptat pels ordes militars. Al segle següent fou allargada la nau, que hom cobrí amb ogives gòtiques. El cimbori, començat al segle XV, restà inacabat i ha estat refet amb rajol després de l’incendi del 1936.