Emigrà a Palestina (1934) i l’any 1947 s’afilià al moviment sionista de joves, Haganah. D’ençà de la creació de l’Estat d’Israel (1948) ocupà diversos ministeris, en especial el de defensa. Membre del socialista Mapai, el 1965 seguí David Ben Gurion al partit Rafi fundat per aquest.

Fou nomenat mestre de capella de la catedral d’Oriola, on actuà fins el 1581. A partir d’aquest any fins al 1595 actuà com a mestre de capella de la catedral de València i del Col·legi del Corpus Christi. Del 1595 al 1600 residí a Oriola i des d’aquest any s’ignora la seva activitat.

Noble venecià que en una rebel·lió derrocà el dux de Venècia Pere Claudià IV, i fou enlairat al seu torn dux de Venècia i de Dalmàcia (976). Se li atribueixen algunes millores en el govern i en la legislació del ducat i la reedificació del palau ducal i de l’església de Sant Marc de Venècia, destruïts en la revolta provocada per ell. De temperament inquiet i religiós i angoixat per haver causat la mort del dux Pere Claudià IV (976) el seu conseller, el monjo i futur fundador dels camaldulencs, Romuald, li aconsellà la renúncia i l’abandó del món.

És el cim més alt de les Salomó, amb 2.332 m.

Inicià els estudis d’arquitectura a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona el 1931, i el 1941 obtingué el títol de doctor. Per raons professionals i familiars, l’any 1954 fixà la seva residència a Reus, i establí el seu taller a Montbrió del Camp.

La seva trajectòria artística començà en entrar a formar part del grup artístic ARA (Artistes Reusencs Actuals), creat el 1960 sota el lideratge de Ramon Ferran amb la voluntat d’innovar en el llenguatge artístic i explorar nous camps d’expressió. 

Fill de la reina Margarida II, fou coronat rei el 14 de gener de 2024 després de l’abdicació de la seva mare. El 2004 es casà amb l’advocada i publicista australiana Mary Elizabeth Donaldson (Hobart, Tasmània, 5 de febrer de 1972), que adoptà el nom de Maria de Dinamarca, i amb qui té quatre fills: Cristià, príncep hereu, Elisabet, i els bessons Vicenç i Josefina.

Filla del metge i prehistoriador Salvador Vilaseca. Llicenciada per la Universitat de Barcelona (1946) i doctorada (1968) per la Universitat Complutense de Madrid en història. Fou directora del Museu Municipal i de l’Arxiu de Reus (1950-54 i 1975-84), del Museu Arqueològic de Girona (1955-57) i del Museu Arqueològic de Tarragona (1975-84). Treballà també al Museu Arqueològic de Barcelona des del 1957 fins a la seva jubilació, a excepció del període 1975-80, centre del que fou nomenada directora el 1984.