Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona. Fou secretari general de l’Associació de Joves Estudiants de Catalunya (1992-95) i formà part de la direcció nacional de la UGT (1998-2005). Militant del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) des del 1991, al Parlament de Catalunya ha estat coordinador del grup parlamentari socialista (2005-10), diputat (2010-14) i portaveu del partit (2011-14).

Llicenciada en geografia i història per la Universitat de Barcelona i diplomada en magisteri per la Universitat de Vic. Impartí la docència durant més de vint anys. Membre de Convergència Democràtica de Catalunya, fou regidora de l’Ajuntament de Vic (2007-15), amb competències en diversos àmbits, com educació, cultura, comerç i turisme, i del 2015 fins al maig del 2023, alcaldessa.

Les pacanes, consumides fresques o seques, tenen nombroses aplicacions culinàries, especialment en pastisseria. Es conreen principalment als Estats Units, amb més del 60% de la producció, i a Mèxic (25%).

Vida

Considerat un dels pioners del cine català, es dedicà inicialment a la fotografia de la mà del seu germà gran, Francesc, que era fotògraf professional. Fou operador de reportatges de la sucursal de la Gaumont a Barcelona i cap el 1902 viatjà a París per treballar a la seu central de la firma.

Format com a arquitecte a l’ETSAB, en fou expulsat el 1957 per les seves activitats polítiques. Completà la seva formació a la Universitat de Ginebra i, en tornar a l’Estat espanyol, el títol no li fou reconegut malgrat exercir com a arquitecte. Amb un equip d’arquitectes, dissenyadors, economistes, sociòlegs i intel·lectuals, entre els quals hi havia l’escriptor J.A.

En acabar la Guerra Civil Espanyola s’exilià a Mèxic. Esdevinguè un actor secundari força actiu i molt versàtil. Debutà a El cementerio de las àguilas (1938), del cineasta Luis Lezama. D’entre els films més interessants de la seva trajectòria, cal esmentar Yolanda (1942), dels cineastes Manuel Reachi i Dudley Murphy; Hipólito el de Santa (1949), de F. de Fuentes; La malcasada (1950), de José Díaz Morales; Amor perdido (1950), de M.

Els inicis de la seva formació se situen a l’església de Santa Maria del Pi de Barcelona, però poc temps després ingressà a l’Escolania de Montserrat. Deixeble d’Enric Morera en la disciplina d’harmonia, posteriorment fou professor de piano i de fagot a l’Escola Municipal de Música de Barcelona. Alhora exercí de director orquestral de diferents teatres de la Ciutat Comtal.

Teatre

Filla d’obrers, debutà al teatre a vuit anys encarnant la Nuri de Terra baixa de Guimerà. El 1947 començà a estudiar dansa a l’Institut del Teatre de Barcelona, estudis que abandonà per participar en l’elenc infantil del Teatre Romea i per fer recitals a la ràdio, i el 1950 passà a la companyia adulta del Romea.