Situació i presentació

El municipi d’Olèrdola, de 30,1 km2, és situat a la part meridional de la comarca de l’Alt Penedès, al límit amb el Garraf. Dóna nom al municipi l’antiga ciutat d’Olèrdola, capital històrica del Penedès. El terme és envoltat pel de Vilafranca del Penedès per migdia i llevant. Al N limita amb Sant Cugat Sesgarrigues, a llevant amb Avinyonet del Penedès i Olivella (Garraf) i a migdia amb Canyelles (Garraf) i Castellet i la Gornal. Al SW i l’W limita amb el terme de Santa Margarida i els Monjos.

És centre d’àrea comercial, nucli agrícola (cereals, oliveres, ametllers, vinya), centre d’una àrea de conreus de regadiu i nucli industrial (indústria tèxtil, pisa, licors, productes alimentaris). Entre els monuments sobresurten la catedral (segle XVI), d’estil renaixentista i ornamentació gòtica, amb el retaule de l’altar major, que conté escultures de Damià Forment; la plaça major, porticada, i la casa de la ciutat, edifici d’estil mudèjar del segle XV, reformat al segle XIX.

El municipi (304 h [1981]) comprèn també els nuclis de Navarri, Viu, Senç i Morillo de Liena i, des d’abans del 1970, els de Vacamorta, Espluga i Terrassa, fins aleshores del municipi de Merli (Baixa Ribagorça).

És dins l’àrea comercial de Lleida. El terme comprèn els nuclis rurals de Torregrossa, Ràfels i les Pobles. El 20 de juny de 1989 se’n segregà i es constituí en municipi el nucli de Vensilló de Llitera.

Hi ha agricultura, de regadiu i de secà, i pedreres de guix. N'és destacable la fabricació de ceràmica. A prop s’hi troba la Cartoixa de Las Fuentes, decorada amb pintures murals de Manuel Bayeu.

Pere d’Estopanyà obtingué de Ramon Berenguer III de Barcelona, per a quan el conquerís als musulmans, el castell i el pontatge d’aquest lloc; però Alfons I d’Aragó s’avançà i se n'emparà el 1130. El 1145, tanmateix, Pere d’Estopanyà governava el castell. El pont pertanyia el 1338 als hospitalers.