La vila, d'origen romà, és a l'esquerra de l'Alcanadre, centrada en la col·legiata de Santa María, que conserva una cripta del segle XII i el campanar, exempt, del segle XVI (obra de Juan de Herrera). Pertangué al bisbat de Lleida fins el 1956. Fou el centre de la baronia de Pertusa.
Descripció
Format per la vall, o terra, de Bielsa, capçalera del Cinca, que s’estén des de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, a l’est del mont Perdut, fins a la confluència del Cinca amb el Cinqueta. El 95% del terme, de propietat comunal, és ocupat per boscs (pinedes, fagedes) i per pasturatges; l’explotació forestal i la serradora també són comunals. Hi ha ramaderia ovina i bovina. Hom explota mines de ferro, de plom i d’argent. Hi ha una central elèctrica instal·lada al riu de Barrosa, amb una potència de 42.000 Kw.
Fins el 1956 formà part del bisbat de Lleida. L’església parroquial és de transició del romànic al gòtic (segle XIII).
Hi ha el monestir cistercenc femení, encara subsistent, fundat el 1172 per la comtessa Àuria de Pallars, vídua d’Arnau Ramon (possiblement amb el propòsit de fer-ne panteó familiar), la qual el dotà amb les viles de Casbas i de Morata. Les abadesses obtingueren també la jurisdicció sobre Pedralta d’Alcofea, Torres d’Alcanadre, Bierge, Sieso i Yaso. Hi professaren filles de la noblesa d’Aragó i de Catalunya.
L’església parroquial (Col·legiata de Sant Pere de Boltanya) és un edifici del segle XVI d’estil gòtic aragonès amb nombrosos elements renaixentistes. Hi destaca la volta de creueria i guarda el cadirat barroc del cor del monestir benedictí de Sant Victorià d’Assan, del segle XVII. A la vila hi ha les restes del castell (segle XI) i de la muralla medieval.
Juntament amb el llogaret de Beleder, aquesta zona actualment aragonesa fou de l’antic comtat de Ribagorça, a la vall mitjana de l’Éssera, a la confluència amb la vall de Bardaixí.
Situada a l’extrem oriental de la Canal de Berdún, a la dreta del Gállego, a la sortida de la vall de Tena, és l’únic nucli industrial pirinenc que aprofita l’energia elèctrica dels Pirineus. Metal·lúrgia d’alumini, indústria química (adobs nitrogenats) del plàstic i cel·lulosa.
Situat a la vall del Broto, prop del parc d’Ordesa, és un dels principals centres de turisme de muntanya i un punt de sortida d’excursions pel Pirineu aragonès.
Tenia moltes propietats a la ciutat i una bona part de la muntanya de Montjuïc. El 1152 intervingué en el testament de la reina Peronella, el 1162 en la consolidació del testament sacramental de Ramon Berenguer IV i el 1164 en la renúncia del regne d’Aragó feta per Peronella a favor d’Alfons I el Cast. Foren moltes les seves activitats comercials i polítiques, sobretot durant el regnat de la reina Peronella.