Comprenia les comarques de la regió de Barcelona (llevat el Baix Penedès, que depèn administrativament de la província de Tarragona) amb un total de 159 municipis, una extensió de 3.297 km2 i un poblament de 3.386.396 h (1968).

Centre de subàrea comercial agrícola (vi, oli, fruita, cereals) i ramaderia (porcs, braus) amb indústria derivada (fàbriques d’oli, farineres, embotits, adoberies).

Rep el nom de les mines de pirites de ferro i coure; excavades generalment a cel obert i conegudes des del 800 aC, foren explotades pels romans; concedides modernament a suecs i anglesos, al segle XIX eren les primeres productores mundials de coure i el 1954 foren adquirides per la banca espanyola; a llur entorn ha estat creat un complex metallúrgic i químic.

Agricultura i ramaderia. Indústria derivada i de materials per a la construcció. N'és remarcable la cova de del Zancarrón de Soto, amb un dolmen a l’interior.

Economia agrícola (cereals i oliveres) i ramadera (oví). Mines.

Important per la proximitat del centre miner de Riotinto, amb jaciments de pirita, coure i manganès. Indústria metal·lúrgica i alimentària.

Al segle XVIII era un refugi de pescadors catalans, fundat per un català de Canet de Mar cognomenat Arnau. Desfet pel terratrèmol del 1755, un pescador de Mataró, Josep Faneca, hi excavà un pou prop d’una figuera; l’aigua trobada permeté l’establiment de pescadors catalans en el poblat, que anomenaren La Figuereta. Carles IV li donà categoria de municipi (La Higuerita), i el 1834 prengué el nom actual, en honor de Maria Cristina de Borbó.

En el terme hi abunden els boscos d’alzines i sureres. Apart de la riquesa forestal, hi destaquen les indústries alimentàries, sobretot per l’elaboració de pernil i embotits de renom.

Al terme hi ha l’església de Nuestra Señora de la Blanca i restes de molins de vent, d’interès antropològic.