Municipi turístic, ha estat determinat econòmicament per la seva funció de pas fronterer amb Portugal.
Descripció
Activitats agropecuàries. L’església parroquial és del final del segle XVIII, a més hi ha l’ermita de Piedras Albas.
Municipi vinícola, en què hi tenen especial anomenada els vins blancs de taula. Destaca l’ermita del Socorro, d’estil neoclàssic.
Orígens
La primera catedral de Barcelona la tenim documentada des del segle VI, si bé l’antic temple de Bàrcino s’esmenta l’any 394 en una carta de Paulí de Nola a Sulpici Sever. La seva dedicació a santa Eulàlia apareix per primer cop el 877. La catedral romànica fou consagrada el 1058 per l’arquebisbe de Narbona, durant el bisbat de Guislabert. Aquest bisbe, els anys precedents a la consagració, va viure una sèrie d’enfrontaments amb el comte Ramon Berenguer el Vell.
Mines. Castell (segle XV) amb restes d’una mesquita (segle XI-XII) i església parroquial d’estil manuelí (segle XVI).
Centre comercial i industrial al peu de la Sierra de León, té indústries del calçat, alimentàries (alcohols i farina) i de mobles.
Agricultura i ramaderia. Indústria de materials de la construcció i alimentària (cooperatives panificadora i hortofrutícola).
Situada a la vora del riu Tinto, és un centre agrícola i ramader. Ciutat romana, fou cap de bisbat en època visigoda; fou conquerida per ‘Abd al-'Azīz ibn Mūsà ibn Nuṣayr (713), i des del 1023 constituí un regne de taifa independent, que fou annexat a Sevilla (1051). Conquerida pels almohades (1150) i pels benimerins (1224), formà una nova taifa, fins que el 1261 Alfons X de Castella se n'apoderà, després de nou mesos de setge. Passà posteriorment al llinatge dels Guzmán.