És situada a la riba esquerra de l'Odiel, vora l'estuari que forma aquest riu juntament amb el Tinto. L'explotació intensiva de les mines de coure i de pirita de Riotinto i Tharsis i altres centres miners, ultra provocar una obligada adequació del port, n'ha originat el creixement urbà i el desenvolupament industrial. En el decurs del segle la població es quintuplicà, i només entre el 1960 i el 1970 augmentà el 35% (74.823 h el 1960). Les seves funcions van estretament unides a les funcions portuàries com a port comercial i port pesquer.

La capital és Huelva.

Té la seu principal a la casa Padellàs (segles XV i XVI), antic palau del carrer de Mercaders que el 1931 fou traslladat a la plaça del Rei, el seu actual emplaçament. En construir els nous fonaments, hom descobrí les restes de la ciutat romana, raó per la qual hom decidí d’habilitar l’edifici com a museu.

L’any 1822 en fou separada la torre immediata al palau episcopal on hi havia la capella de l’ardiaca, amb la pintura de la Mare de Déu de la Pietat, de Bermejo (1490). A causa de la desamortització fou adquirida per Josep Altamira, que completà el pati d’ingrés en forma de claustre i uní a la casa altres residències canonicals del pla de la Seu (1871).

Situació i presentació

Limita amb Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet a l’W (municipis amb els quals forma un sector d’una certa homogeneïtat que hom ha volgut anomenar el Barcelonès del Nord, el Barcelonès Oriental, el Baix Besòs, etc., i al qual, segons com, s’inclou Tiana i Montgat); a l’E amb la mar Mediterrània, amb 4,8 km de platja, amb Tiana i amb Montgat (Maresme); i al N amb Montcada i Reixac (Vallès Occidental) i Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental).

Hom hi distingeix els sectors de Sant Antoni i de Sant Joan de Llefià. Originat al segle XIX amb la construcció de torres per a barcelonins, ha sofert, durant els darrers trenta anys, un procés de creixement anàrquic, amb la construcció de barraques —en lenta desaparició— i blocs d’habitatges d’iniciativa privada i oficial (patronat municipal de l’habitatge), malgrat ésser afectat d’un pla parcial d’ordenació urbana (1960) que engloba, també, el barri d’Artigues, que, abans d’ésser urbanitzat, els anys vint, formava part del de Llefià. L’equipament urbà hi és deficient.

Descoberta per l’empresari Matías Colsada, amb qui estigué vinculada professionalment i sentimentalment, la seva trajectòria restà associada a l’esplendor final de la revista musical a l’Estat espanyol.