Municipi vinícola, en què hi tenen especial anomenada els vins blancs de taula. Destaca l’ermita del Socorro, d’estil neoclàssic.
Descripció
Orígens
La primera catedral de Barcelona la tenim documentada des del segle VI, si bé l’antic temple de Bàrcino s’esmenta l’any 394 en una carta de Paulí de Nola a Sulpici Sever. La seva dedicació a santa Eulàlia apareix per primer cop el 877. La catedral romànica fou consagrada el 1058 per l’arquebisbe de Narbona, durant el bisbat de Guislabert. Aquest bisbe, els anys precedents a la consagració, va viure una sèrie d’enfrontaments amb el comte Ramon Berenguer el Vell.
Mines. Castell (segle XV) amb restes d’una mesquita (segle XI-XII) i església parroquial d’estil manuelí (segle XVI).
Centre comercial i industrial al peu de la Sierra de León, té indústries del calçat, alimentàries (alcohols i farina) i de mobles.
Agricultura i ramaderia. Indústria de materials de la construcció i alimentària (cooperatives panificadora i hortofrutícola).
Situada a la vora del riu Tinto, és un centre agrícola i ramader. Ciutat romana, fou cap de bisbat en època visigoda; fou conquerida per ‘Abd al-'Azīz ibn Mūsà ibn Nuṣayr (713), i des del 1023 constituí un regne de taifa independent, que fou annexat a Sevilla (1051). Conquerida pels almohades (1150) i pels benimerins (1224), formà una nova taifa, fins que el 1261 Alfons X de Castella se n'apoderà, després de nou mesos de setge. Passà posteriorment al llinatge dels Guzmán.
És situada a la riba esquerra de l'Odiel, vora l'estuari que forma aquest riu juntament amb el Tinto. L'explotació intensiva de les mines de coure i de pirita de Riotinto i Tharsis i altres centres miners, ultra provocar una obligada adequació del port, n'ha originat el creixement urbà i el desenvolupament industrial. En el decurs del segle la població es quintuplicà, i només entre el 1960 i el 1970 augmentà el 35% (74.823 h el 1960). Les seves funcions van estretament unides a les funcions portuàries com a port comercial i port pesquer.