Té la seu principal a la casa Padellàs (segles XV i XVI), antic palau del carrer de Mercaders que el 1931 fou traslladat a la plaça del Rei, el seu actual emplaçament. En construir els nous fonaments, hom descobrí les restes de la ciutat romana, raó per la qual hom decidí d’habilitar l’edifici com a museu.

L’any 1822 en fou separada la torre immediata al palau episcopal on hi havia la capella de l’ardiaca, amb la pintura de la Mare de Déu de la Pietat, de Bermejo (1490). A causa de la desamortització fou adquirida per Josep Altamira, que completà el pati d’ingrés en forma de claustre i uní a la casa altres residències canonicals del pla de la Seu (1871).

Situació i presentació

Limita amb Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet a l’W (municipis amb els quals forma un sector d’una certa homogeneïtat que hom ha volgut anomenar el Barcelonès del Nord, el Barcelonès Oriental, el Baix Besòs, etc., i al qual, segons com, s’inclou Tiana i Montgat); a l’E amb la mar Mediterrània, amb 4,8 km de platja, amb Tiana i amb Montgat (Maresme); i al N amb Montcada i Reixac (Vallès Occidental) i Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental).

Hom hi distingeix els sectors de Sant Antoni i de Sant Joan de Llefià. Originat al segle XIX amb la construcció de torres per a barcelonins, ha sofert, durant els darrers trenta anys, un procés de creixement anàrquic, amb la construcció de barraques —en lenta desaparició— i blocs d’habitatges d’iniciativa privada i oficial (patronat municipal de l’habitatge), malgrat ésser afectat d’un pla parcial d’ordenació urbana (1960) que engloba, també, el barri d’Artigues, que, abans d’ésser urbanitzat, els anys vint, formava part del de Llefià. L’equipament urbà hi és deficient.

Descoberta per l’empresari Matías Colsada, amb qui estigué vinculada professionalment i sentimentalment, la seva trajectòria restà associada a l’esplendor final de la revista musical a l’Estat espanyol.

El 1990 li fou donada la categoria de museu nacional. La seu central és l’antiga fàbrica Aymerich, Amat i Jover, a Terrassa, de més de 15.000 m2, que actua com a coordinadora d’una xarxa de museus temàtics situats en diversos punts de Catalunya, com el Museu Comarcal de l’Anoia a Igualada, el Museu Molí Paperer de Capellades, el Museu del Suro de Palafrugell, el de la colònia Sedó d’Esparreguera, etc. El 2006 obrí nous espais destinats a ampliar la seva oferta cultural de la seu central, al Vapor Aymerich, Amat i Jover, de Terrassa.

L’església parroquial, notable exemplar gòtic (segle XIV), ha estat restaurada recentment per la diputació provincial de Barcelona. S'hi venera una imatge de la santa, policromada, obra probable del segle XIII, i hom hi celebra anualment el popular Aplec de les Bresques..