Els inicis de la seva formació se situen a l’església de Santa Maria del Pi de Barcelona, però poc temps després ingressà a l’Escolania de Montserrat. Deixeble d’Enric Morera en la disciplina d’harmonia, posteriorment fou professor de piano i de fagot a l’Escola Municipal de Música de Barcelona. Alhora exercí de director orquestral de diferents teatres de la Ciutat Comtal.

Teatre

Filla d’obrers, debutà al teatre a vuit anys encarnant la Nuri de Terra baixa de Guimerà. El 1947 començà a estudiar dansa a l’Institut del Teatre de Barcelona, estudis que abandonà per participar en l’elenc infantil del Teatre Romea i per fer recitals a la ràdio, i el 1950 passà a la companyia adulta del Romea.

Inaugurat el 18 de juny de 1982, la major part del material que exposa són joguines antigues, fabricades per les indústries catalanes i valencianes. El museu s’obrí al públic com a col·lecció privada fins el 1997, any que Josep Maria Joan Rosa (1940-2025) i Pilar Casademont Sadurní, propietaris de la col·lecció, crearen la Fundació del Museu del Joguet de Catalunya, a la qual cediren gratuïtament tot el fons. Després d’un període d’obres per adequar i rehabilitar l’edifici, datat del 1767, el museu tornà a obrir el 12 desembre de 1998.  

Evolució

La Col·lecció Tomàs Mallol es començà a configurar com a tal a final de la dècada del 1960 al domicili del seu creador, i es compon aproximadament de 20.000 unitats. El volum d’objectes aplegats s’emmarquen en el període comprès entre la segona meitat del segle XVIII i el primer terç del segle XX.

Estigué casada durant setze anys amb l’actor Felip Peña, amb el qual tingué un fill i tres filles, dos dels quals s’han dedicat també al món de l’espectacle: l’actriu Vicky Peña i el director, actor, doblador i adaptador Roger Peña. Cursà història de l’art a la Universitat de Barcelona (1970-76).

Estudià piano al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i composició contemporània i orquestració amb Joan Guinjoan.

Vida

Llicenciat en ciències exactes, abandonà la docència per dedicar-se al teatre i al cinema, primer en el terreny amateur i després com a professional.

Vida

Pèrit industrial, el 1957 es traslladà a Barcelona, on el 1962 retrobà Joan Piquer i Simón (1934), un amic valencià que treballava en la publicitat cinematogràfica i que li descobrí el cinema. Es comprà una màquina de 8 mm i feu un parell de documentals. Després creà la productora Filmagen, i amb Piquer rodaren força publicitat. Ja sol, el 1965 debutà amb l’encàrrec Pirineos de Lérida.