Vida i obra
Matriculat com a mercader de la ciutat de Barcelona (1692). Fou membre de l’Acadèmia dels Desconfiats. Des del 1688 fins al 1700 serví Carles II com a ajudant de tresorer i s’ocupà també de l’organització i el proveïment dels exèrcits que lluitaren contra França. Gràcies a la influència reial aconseguí ser elegit conseller quart de Barcelona el 1699. Serví després la dinastia borbònica i intervingué eficaçment en el repartiment del donatiu de les Corts del Principat del 1701.
Dedicat gairebé exclusivament a la pintura de flors, arribà a ésser un dels principals representants del gènere a València. Participà a les exposicions de belles arts de Madrid els anys 1884, 1887, 1890 i 1897 i a la de Barcelona del 1888. És representat al Museu de Belles Arts de Sant Carles de València.
Féu els estudis a Madrid, on posteriorment ocupà diversos càrrecs oficials i docents, com els de professor i director de l’escola d’arquitectura. Home d’una gran cultura, des de la càtedra difongué les novetats tècniques de l’arquitectura del seu temps, bé que estèticament es mantingué en un fred estil neoromànic (col·legiata de Covadonga, a Astúries, bastida els darrers anys del segle XIX).
Malgrat haver estat deixeble de Jacques-Louis David, la seva estètica es troba més prop del preromanticisme del baró Gros. En la seva obra destaquen els quadres històrics, entre ells El hambre en Madrid (1818) del Museo Municipal de Madrid.
Professor a la Universitat de Frankfurt del Main. A partir de l'a priori de la ‘comunitat de comunicació’, i de la filosofia del llenguatge de Wittgenstein, elaborà una síntesi filosòfica —Transformation der Philosophie (1973)— amb les aportacions de la fenomenologia, l’existencialisme i l’hermenèutica.
N'han servat el record les descripcions d’autors antics i algunes còpies pompeianes. Excel·lí en els efectes de color. Retratà Alexandre el Gran, i la seva composició La calúmnia, descrita per Llucià, fou interpretada per Botticelli.
Escriví una Història romana , en grec, enfocada des del punt de vista de les conquestes, i per països.