Autor de llibres de viatges, Promenade autour du monde (1822), etc, director i autor teatral; a més de Souvenirs d’un aveugle (1838), escriví la narració sobre la Guerra del Francès Pujol, chef des Miquelets (1840).

Fill natural d’Alfons, segon duc de Gandia, del qual heretà, el 1425, la baronia d’Arenós. Intervingué en les empreses italianes d’Alfons el Magnànim i caigué presoner a la batalla de Ponça (1435). Prengué partit pel príncep de Viana i la generalitat catalana i mantingué la seva baronia aixecada contra Joan II fins que caigué presoner de les tropes reialistes el 1464. Morí presoner al castell de Xàtiva i la baronia fou confiscada pel rei.

Intervingué amb el seu pare en l’aixecament de la baronia d’Arenós contra Joan II. S'escapà de la presó i des de Castella passà a Catalunya al servei de Pere de Portugal. Presidí una ambaixada enviada per aquest al duc de Borgonya (1465). Rendida Barcelona, s’aixecà de nou perquè el monarca no li tornava la baronia, però fou sotmès pel governador de València, condemnat a mort i executat a Barcelona.

Autor d’algunes estàtues de l’altar major de Sant Francesc de Mallorca. Hom li atribueix la gran capella del Rosari de l’església de Felanitx (1727-30).

Fou ministre plenipotenciari de França a Berlín i, durant la Segona República, diputat per París (1869), membre del govern de defensa nacional (del qual fou ministre de justícia, 1870, i de l’interior, 1871), membre de l’assemblea nacional (1871-76), senador pels Pirineus Orientals (1876) i, finalment, ambaixador a Berna (1880-84).

Mai no fou admès pel seu pare a la cort, i per això es posà al servei del bei de Tunis, d’on sortí el 1322 per passar al Marroc. Des d’allà envià diverses ambaixades a Jaume II. Alfons III, que, essent infant, no l’acceptà en la conquesta de Sardenya, li donà el castell de la Joiosa Guarda en aquella illa i el casà amb la filla del mallorquí Guillem Robert (1332). Pere III li confià alguna missió al Marroc.