Exercí de sacerdot. El 1908 fundà la Lliga del Bon Mot per combatre la blasfèmia i els mots grollers. Feu una intensa campanya pels pobles, amb mítings, cartells i un calendari. Maragall li prestà suport amb entusiasme i escriví una circular adreçada a les entitats catalanes.
El 1478 es casà amb Ononto Gaetani, matrimoni dissolt pel papa Alexandre VI per tal de casar-la amb el seu fill Jofre de Borja, que rebé del papa el títol de príncep de Squilacce. Sembla que Sança portà una vida llicenciosa i cortesana. Escriví, en castellà i en forma de carta, una relació detallada i pintoresca de la cerimònia del casament del seu germà Alfons amb Lucrècia Borja.
Filla de l’arquebisbe de Palerm, cardenal Pere d’Aragó i Tagliavia. A Roma tingué una veritable cort d’admiradors, però fou també atacada per escriptors, com Silvano Razzi en la seva comèdia La Balia (1560). De Roma es traslladà a Venècia, a Ferrara i, finalment, a Florència, on fou protegida per la duquessa Elionor de Toledo.
Fou professor a la Universitat de Roma, president de l’Accademia dei Lincei i ministre de justícia i d’instrucció pública (1944-45). Autor de treballs sobre història de les institucions del dret romà que han assolit gran autoritat.