Cap de les forces de la guàrdia civil a Catalunya el 1936. No col·laborà en l’aixecament militar del 18 de juliol de 1936 i posà les forces sota el seu comandament al servei del govern de la Generalitat. La intervenció de la guàrdia civil en els combats del 19 de juliol fou decisiva. Per ordre del govern de la República es féu càrrec del comandament militar del Principat. Més tard fou comandant militar de València. Fou afusellat al final de la guerra civil.
Primer catedràtic de teoria de teixits a l’escola industrial de la Junta de Comerç de Barcelona (1851). Contribuí a l’organització de l’exposició de Barcelona del 1850 i fou jurat de les exposicions universals de Londres (1851) i de París (1855). Escriví un Tratado para la fabricación de tejidos de seda y otras clases.
Capellà a Vilalba dels Arcs (Terra Alta) i beneficiat a Sant Miquel de València. Cap al 1646 emprengué la traducció en vers castellà de tota l’obra d’Ausiàs Marc, que feu precedir d’una nota biogràfica del poeta i comentà amb glosses marginals: Las obras del profundo y elegante poeta Ausias March, nuevamente corregidas y sin abreviatura alguna, desenterradas de su lengua lemosina, en octavas rimas castellanas. Romangué inèdita; al segle XVIII, un manuscrit d’aquesta traducció fou descrit per V.
Fou professor de botànica descriptiva a la facultat de farmàcia de Barcelona, de la qual fou degà; des del 1920, catedràtic d’antropologia a Barcelona. Els seus estudis antropològics són interessants per l’enfocament biomètric i la metodologia científica que hi desenvolupà. Entre les seves nombroses obres cal citar El pueblo Euskalduna (1891), Etnología (1899) i Problemas de la etnografía de los vascos (1907).
Descriví el conducte, que porta el seu nom, que uneix, en el fetus, la vena umbilical i la cava inferior.
Canonge de Bosa, fou consultor del sant ofici a Roma. Destacà per la seva poesia religiosa en llengua sarda. Autor d’una vida rimada dels patrons de Sàsser (1582) i de composicions que reuní, amb d’altres de castellanes i italianes, a Rimas diversas espirituales (1597).
Format a Tortosa, hi exposà per primera vegada l’any 1926. Participà als Salons de Primavera (1935) i durant la Guerra Civil de 1936-39 residí a Mallorca. La seva obra se centra entorn del paisatge de les terres de l’Ebre, que tracta amb un extraordinari vitalisme, gairebé de caràcter expressionista. Rebé la Creu de Sant Jordi (1986).
Deixeble de Zenó. El seu poema didascàlic Fenòmens, estat dels coneixements de l’època sobre astronomia (primer recull sistemàtic de les constel·lacions conegudes) i meteorologia, fou traduït nombroses vegades, una d’elles per Ciceró al llatí.